La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clinton recau en l’escàndol dels missatges electrònics i Iowa bull
En vigílies del ‘caucus’, els republicans fan pinya contra la rival demòcrata
És comprensible que Hillary Clinton sospiti que res no és casual quan 72 hores abans del caucus d’Iowa el Departament d’Estat confirma que l’ex-secretària d’Estat va fer un mal ús de documents d’alt secret quan dirigia aquell departament, l’assumpte que li ha amargat una campanya que va començar convençuda que seria un passeig militar i que ningú no sap com pot acabar. De moment ha fet que la confrontació d’Iowa estigui a l’ordre del dia en el camp demòcrata, i també en el republicà.
Efectivament, la bomba ha esclatat en el moment més inoportú per a Clinton. Els sondejos de dijous i divendres tornaven a situar-la com a clara vencedora davant Bernie Sanders en la disputa de la nominació demòcrata, però potser té més transcendència electoral que l’escàndol hagi ressorgit quan els candidats republicans estaven embrancats en una batalla campal que s’ha transformat en una competició a veure qui és més capaç d’enfrontar-se amb l’ex-primera dama i assegurar la derrota.
El Departament d’Estat va informar que no podia divulgar el contingut de vint-i-dos missatges de correu electrònic del servidor privat de l’ex-secretària d’Estat, ni els 18 més que havia intercanviat amb el president Obama. Que Clinton havia fet un mal ús de material d’alt secret ja ho havien informat les agències d’intel·ligència i la resposta de la candidata demòcrata sempre va ser que tot es devia a una batalla entre la CIA i el Departament d’Estat, que no es posaven d’acord en què era i què no era material classificat. Ara tots dos coincideixen que la llavors secretària d’Estat amb les seves accions havia posat en perill importants assumptes d’Estat.
Al candidat republicà Marco Rubio li va faltar temps per advertir que si Hillary Clinton arriba a la presidència dels Estats Units el primer que faria seria indultar-se a si mateixa. “Està desqualificada –va afegir– i ens estem jugant no només la presidència, és la Constitució la que està en perill”.
Donald Trump tampoc no es va mossegar la llengua: “Hillary Clinton és un important risc per a la seguretat nacional”, va escriure a Twitter. Ted Cruz va veure “la possibilitat d’un delicte greu i Clinton es podria enfrontar a una pena de presó”.
Una actitud molt diferent del rival immediat de Clinton, el senador Bernie Samders, que en un comunicat va insistir que “hem de deixar que el procés legal segueixi el seu curs sense polititzar l’assumpte i no hem de distreure’ns de parlar seriosament dels problemes reals de la gent”. Consultat per La Vanguardia, Steffen Schmidt, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Estatal d’Iowa, assegura que la bomba dels e-mails trenca l’estratègia prevista per Clinton per a l’esprint final de la campanya del caucus perquè es veu obligada a donar explicacions. “Són males notícies per a Clinton perquè distreu de l’enfocament que exigeix en aquest moment la contesa. Cal recordar que ella va començar dominant les enquestes amb un elevat 70% i ara està pràcticament empatada amb Sanders”.
El mateix dia que Hillary Clinton requeia, el seu marit, l’expresident Bill Clinton, va anar a auxiliar-la i la va acompanyar en el míting celebrat a Davenport, on va procurar evitar la qüestió dels e-mails. Al matí va ser a la capital, Des Moines. Va celebrar un míting al pavelló esportiu de la Grand View University, un centre afiliat a l’Església Evangèlica Luterana. No ha de sorprendre. A Iowa el factor religiós influeix de manera determinant, fins al punt que Clinton ha fet aquesta setmana declaracions molt solemnes sobre la seva fe metodista, la qual cosa la diferencia de Sanders, l’únic candidat que no s’ha prestat a utilitzar els sentiments religiosos.
Amb tot, l’argument central dels seus últims discursos és l’apel·lació al que a Europa es denomina el vot útil per “salvaguardar el llegat del president Obama”, burxant en una convicció bastant estesa que Sanders mai no guanyaria una elecció presidencial.
Amb gairebé tants periodistes com públic, la majoria d’assistents eren alumnes de la universitat als quals quan se’ls preguntava no mostraven un especial entusiasme per la candidata. “Jo he vingut per veure’l, però sóc més aviat republicà”, comenta Bryce Bolduc, estudiant de Psicologia, de 25 anys. “Vaig votar Obama el 2012 perquè el veia com un Kennedy, però la meva família és republicana i treballen amb el blat de moro. Veig Donald Trump massa radical, així que encara no sé què faré”.
Les seves companyes, la Kay Leigh i la Hanna, que estudien per a mestres, es decanten pels demòcrates, però tampoc no han decidit el seu vot. El fet que Clinton pugui ser la primera dona a arribar la presidència tant els fa. “Per a mi aquesta no és la prioritat”, assenyala la Kay.
Dins de l’auditori, els afroamericans es poden comptar amb els dits de les mans. I dos d’ells es neguen a respondre les preguntes. “Les meves opinions me les guardo per a mi mateix”, diu un d’ells.
LA BOMBA El Departament d’Estat confirma l’ús arriscat de documents secrets
LA REACCIÓ Trump, Cruz i Rubio parlen de desqualificar la candidata i fins i tot la situen a la presó