La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Verge dels Desemparats
A Pedro Sánchez se li ha aparegut aquesta setmana la Geperudeta, nom amb què es coneix a València la Verge dels Desemparats, estimada patrona de la ciutat. El sobrenom obeeix a una visible inclinació del cap i el coll, ja que la talla gòtica, de l’any 1414, era inicialment una figura jacent que es col·locava a sobre dels fèretres dels pobres i desemparats. La Geperudeta és molt popular a València: “La pàtria valenciana / s’empara baix ton mant / Oh, Verge Sobirana / de terres de Llevant!”. Recentment ha estat objecte d’una restauració que ha corregit la densitat barroca de la imatge. Entre altres ornaments, ha deixat d’exhibir el faixí de capitana general que li va posar el general Franco el 1947.
Immediatament després del 20 de desembre, Pedro Sánchez es va convertir en el més desemparat dels polítics espanyols. La voraç maniobra del grup dirigent andalús contra la continuïtat del secretari general socialista –maniobra eixelebrada i mal calculada, com s’ha pogut comprovar posteriorment– invertia els termes del debat postelectoral. El PSOE apareixia com la baula més feble del nou i complex escenari. L’assassinat al Comitè Federal semblava imminent.
Després de perdre 3,6 milions de vots i 63 diputats, una autèntica desfeta, Mariano Rajoy es fumava un cigar pensant en els possibles efectes d’una repetició electoral: recuperació del Partit Popular a costa de Ciutadans, Podem al davant del PSOE, fragilitat socialista, canvi de guàrdia a Ferraz, divisió perpètua de l’esquerra i més possibilitats per a la gran coalició. Aquesta hipòtesi encara l’hem de considerar. No s’ha de descartar. Però a Rajoy aquesta setmana se li ha aparegut la gepa de València.
No ha estat un escàndol més. El súmmum de la indignació es va produir l’octubre de l’any catorze, quan les indagacions sobre la família Pujol van coincidir amb l’afer de les targetes opaques de Caja Madrid –Rodrigo Rato a la picota– i la cadena de detencions a la Comunitat de Madrid (operació Púnica). Targeta negra per a tot el sistema polític. La intenció de vot a favor de Podem va començar a disparar-se l’octubre del 2014. Els resultats del Partit de la Protesta el desembre del 2016 no han quedat gaire lluny d’aquelles estimacions.
Aquesta setmana s’ha confirmat el relat de fons. La decisió de l’Audiència de Palma de mantenir sota judici la infanta Cristina aixeca el llistó per a tot- hom, envia un missatge general de severitat i agreuja tot el que faci pudor d’escàndol. La gent està farta i la interinitat política no tensa brides. Un Govern en funcions mana menys.
L’esdeveniment de València col·loca Rajoy en una situació d’objectiva debilitat –que ningú no el doni encara per mort– i ha posat fre a les maniobres que pretenien ofegar Sánchez en el Comitè Federal d’aquest cap de setmana. El sinuós pronunciament de Felipe González –després de les detencions de València– és un indicador de la nova conjuntura. González desconfia molt de Sánchez, però veu una escletxa per a la convergència socialista amb Ciutadans, partit que no vol repetició d’eleccions i ara té menys marge per acostar-se al Partit Popular. En llibertat vigilada, el secretari general socialista pot demanar dimarts un encàrrec exploratori al Rei. Rajoy només podria evitarho reclamant el torn que va refusar fa deu dies.
El que no mata engreixa. Sánchez va tornar a demostrar ahir audàcia. Va acceptar un cert avançament de les dates del congrés socialista, per no posar la qüestió a votació –evitant així una imatge de divisió–, i va sorprendre tothom amb la proposta de sotmetre els possibles pactes de govern a un referèndum entre els militants del PSOE. Garrotada a la democràcia orgànica que encarnen els barons socialistes i un missatge per al grup dirigent de Podem: què decideixin les bases. Un missatge que Pablo Iglesias i Íñigo Errejón no podran passar per alt.
Per defensar-se de Podem –aquest és avui l’eix central de qualsevol estratègia socialista–, Pedro Sánchez, el desemparat, ha optat per podemitzar-se una mica. Si aconsegueix pujar a la tribuna del Congrés per oferirse com a cap de Govern, a veure qui l’atura.
L’apel·lació a les bases trenca amb la democràcia orgànica dels barons i planta cara a Podem L’escàndol de València ha invertit el relat: un cert aire per a Sánchez, pes mort per a Rajoy