El seient del darrere

Barcelona s’està posant pionera en la lluita contra la desigualtat de gèneres. Ja tenim –com al segle de la Mariacastanya– reina i no rei del carnaval, la reina Belluga, que va de divertida, transgressora i antimonàrquica –just ara seria formidable tenir Jose Mari Aznar de president de la República–.

No hi ha un drama pitjor que el d’un home que no comprèn el temps que li ha tocat viure (cita prestada). I el drama és que l’altra nit jo era al Tibidabo, al seient del darrere –sense Cadillac ni una dona rossa, a diferència de Loquillo– en una recolzada on els automòbils encara aparquen de nit –de dia, jo faig veure que treballo–. Tot i que en aquestes situacions no se sol pensar en res, jo pensava: ara és quan un agent municipal, en el millor dels casos, colpeja els vidres entelats.

–A vostè li sembla bé? No li cau la cara de vergonya per ser tan masclista a la seva edat?

Barcelona recupera la reina Belluga, però els seus ciutadans es resisteixen a perdre tradicions orals que es donen en aquestes zones on per les nits es concentren cotxes amb parelles mix- tes a l’interior, que juguen i no a tennis. Barcelona està ben il·luminada i avui sovintegen els veïns aficionats a gravar tot el que passa i no hauria de passar als carrers, la qual cosa afavoreix aquesta geografia de paratges per a parelles que fan del cotxe un Bagdad.

L’agent no va arribar i baixant del Tibidabo em vaig posar kennedià de proximitat: no et preguntis què pot fer l’Ajuntament per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu Ajuntament.

Aprofitant l’esperit transgressor de fira del carnaval de Barcelona 2016, ha arribat el moment d’actuar i ser ciutat d’avantguarda. Capital in péctore del feminisme europeu, el nostre Ajuntament –a través de la regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i -Intersexuales)– podria anunciar ben aviat:

–Barcelona es declara la primera ciutat del món lliure de pràctiques masclistes de sexe oral amb cotxe.

Aquestes pràctiques fomenten l’ús del cotxe a la ciutat –en bici la cosa ha de ser complicada– i són una xacra per bé que suposen un record inesborrable per a generacions de goril·les barcelonins.. Hi ha res que atempti més contra la igualtat de gènere que un senyor assegut còmodament en un vehicle mentre la parella li dóna plaer a càrrec de ronyons, lumbars i la mateixa espinada?

Amb pedagogia i la severitat omnipresent que està sentenciant la música en directe i la vida nocturna, l’Ajuntament podria impulsar una campanya de conscienciació. I si els agents sorprenen el mateix individu, l’haurien d’enviar a un curs de bones pràctiques sexuals, sense l’atenuant que al seient del darrere és difícil correspondre a la gentilesa femenina.

I anem pensant com eradicar el masclisme de Sant Jordi, roses per a ella, llibres per a ell...

Aprofitant l’esperit transgressor de fira del carnaval, ha arribat el moment d’actuar...