Papa, jo no vull ser torero

Fran Rivera no n’ha tingut prou amb posar la seva filla de mesos davant d’un toro –metafòricament parlant, esclar, perquè era ell qui es va posar davant d’una vaqueta mentre aguantava la nena a coll– que, enfadat per aquells que no li han alabat la idea, s’ha posat encara més en evidència.

La polèmica estava servida des del mateix moment que penjava la foto a la xarxa. Tant se val quants, abans o després d’ell, han fet el mateix; el que no m’esperava és la poca alçada i, fins i tot, la reprovabilitat –tant pel to com pel contingut– dels arguments esgrimits en la seva pròpia defensa.

N’estalviaré alguns, només com a exemple diré que s’ha permès recomanar al De- fensor del Menor el que ha de fer amb el seu temps. Això entre d’altres sortides de to, inclosos insults directes contra tots aquells que han vist alguna cosa censurable en una actuació –i en una defensa encara pitjor– que ha deixat clar un sistema de valors i una manera d’estar al món gens encoratjadora i poc recomanable per a ningú. Sigui, o no, torero.

I no serveix escudar-se que a qui s’està atacant “brutalment” és al món del toro. Perquè, independentment que no comparteixo ni l’afició ni el goig –tot el contrari– pel que alguns anomenen, emparats en la tradició, art, no se’l va posar en entredit per ser torero, sinó per ser considerat un pare poc curós. Pot explicar tant com vulgui que la seva filla té més risc de fer-se mal per anar asseguda a la motxilla quan caminen pel carrer que no pas torejant amb ell –i potser, fins i tot, té raó–, però se li escapa que tots convindrem que el risc zero no existeix i que, especialment, el que no s’ha de fer és exposar les criatures a riscos innecessaris.

Les mares i pares no estem exempts d’equivocar-nos amb els nostres fills. Malgrat ho intentem de totes totes, farem coses malament; el que no té justificació és no reflexionar sobre les nostres pròpies conductes i intentar-les millorar. I si tot això no és possible, senzillament fer servir el sentit comú per guiar les nostres actuacions. Cap ofici eximeix de tenir-ne. Més encara perquè, per ser pare, tan se val el que siguis, professionalment parlant; i si aquest sentit, a banda del de posar per davant de tot el benestar del teu fill o filla, és incompatible amb ser torero, una raó més per no ser-ho.