Tinc antecedents, i què?

Me’n foto de la bona gent, de la gent honrada i de la que conviu en pau. Me’n ric d’ells a la cara. M’aprofito del bonisme i de la indulgència dels que manen, que viuen en el seu món, i ben protegits. Em sento impune i per això delinqueixo el que em dóna la gana, i si m’enxampen, passo per comissaria i surto més ràpid que el que triguen les meves víctimes a fer una denúncia, inútil, perquè no serveix de res. Per això, reincideixo quan em rota: sóc un multireincident, sí, i què? Com el meu col·lega sevillà, que la nit de Cap d’Any va intentar cremar un indigent. O el grup de col·legues amb antecedents que encastaren el cotxe a l’Alcampo de Sant Boi per rescatar un col·lega enxampat mentre robava. Els delinqüents tenim drets! Com el meu amic de Sant Pol, amb antecedents per borratxeres, aldarulls i altres incidents, a qui no han aturat fins que ha matat a punyalades un nebot de l’exalcalde. I quines mesures han pres? Suspendre els actes de la festa major i tres dies de dol! Me’n foto, d’aquestes mesures! I a vosaltres, pringats, no us perdonen ni una multa d’aparcament, i a tu, mestra jubilada, que et multen amb 24.000 euros per donar classes de manualitats. Pringats!

Ara escric jo: tant costa interpretar els antecedents i la reincidència com la nul·la voluntat de reinserció dels delinqüents, i actuar en conseqüència? Tant costa prendre mesures contra aquest col·lectiu? Tant costa considerar el consum d’alcohol i altres drogues com a agreujants i no pas com a atenuants? Tant costa actualitzar i dotar de realisme social el Codi Penal?