‘Je aussi sais français’

El mercat demana conèixer més d’una llengua estrangera; amb l’anglès no n’hi ha prou

Hem passat a un nou paradigma. El ciutadà del món no es pot conformar amb l’aprenentatge exclusiu i cada vegada més perfeccionat d’una llengua estrangera en totes les seves competències; el món actual demana plurilingüisme”, afirma la doctora Maria Teresa Garcia-Castanyer, comissionada per al Multilingüisme a l’Universitat de Barcelona (UB). Un canvi de paradigma, avalat pel Consell d’Europa, que obliga estudiants i professionals a ser competents en diferents llengües i en diferents nivells. Un nou món poliglot que ja està canviant l’entorn educatiu, des de primària a la universitat, i que està modificant les demandes del mercat laboral.

“Com més llengües dominis, més fort serà el teu currículum”, adverteix Gina Aran, professora col·laboradora dels estudis d’Economia i Empresa de l’Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Si tens un segon idioma, molt millor, perquè hi ha empreses que demanen dos idiomes. L’anglès és excloent, imprescindible, i una segona llengua com el francès o l’alemany és un valor afegit, però sense l’anglès és pràcticament impossible”, remarca Natàlia Segura, professora del mòdul de persones del MBA de l’Universitat Rovira i Virgili (URV).

Un altre canvi notable s’està produint en la nova societat multilingüe. El domini d’una, dues o

MÓN MULTILINGÜE “No ens podem conformar amb l’aprenentatge exclusiu de l’anglès”, alerta la UB

més llengües estrangeres, amb l’anglès en un lloc hegemònic, ha deixat de ser una demanda gairebé exclusiva per ocupar determinats càrrecs directius i llocs de treball molt qualificats o especialitzats. “La tendència és que la necessitat d’un domini de l’anglès a nivell elevat es generalitzi”, argumenta Ferran Mañé, director de l’Observatori de l’Ocupació de la URV.

L’exigència de disposar d’un nivell alt de l’anglès, pràcticament bilingüe, especialment oral però també per a les comunicacions escrites, s’ha estès de forma massiva entre els càrrecs directius i càrrecs de responsabilitat. “Fa 20 anys, un 85% de les posicions demanaven l’anglès; ara és el 100%. Sense un coneixement molt alt d’anglès és molt difícil que es pugui trobar una feina en aquest tipus de càrrecs directius, fins i tot en empreses familiars,” constata Segura a partir de la seva experiència.

“Som en un món molt globalitzat i competitiu, i la formació, l’experiència i els idiomes són els tres factors que marquen el currículum; el coneixement de llengües estrangeres està en la tríada”, afegeix Aran, experta en talent, directora d’una consultoria de recursos humans (Inginium) especialitzada en la selecció de personal. “Ara l’anglès s’exigeix per a qualsevol feina”, insisteix.

El món professional actual demana cada vegada més que hi hagi una diversitat de competències lingüístiques per a diferents idiomes, sense que sigui imprescindible arribar al nivell màxim en l’aprenentatge exclusiu d’una determinada llengua estrangera; el que sí que és necessari és ser competent en diferents llengües. “Hem passat d’un paradigma d’ensenyament per assolir el nivell màxim de les cinc competències en una llengua, a ser poliglot en diferents nivells i competències”, explica GarciaCastanyer.

Immersos en aquest nou escenari, on la diversitat lingüística és també un patrimoni que cal conservar, un dels dubtes més recurrents que sorgeixen entre estudiants i professionals és quina llengua estrangera convé escollir a més de l’anglès. El sector professional i l’àmbit geogràfic en el qual pensem moure’ns són

SEGONA LLENGUA El francès ressorgeix com a llengua de futur i expansió de comunicació mundial

dos dels elements claus. La nacionalitat de les empreses en les quals s’aspiri treballar o progressar també pot ser determinant.

“L’alemany és molt sectorial, la seva presència és important en l’automoció, la farmàcia o la química. El francès té més demanda com a segona llengua en empreses culturals, del món de la moda, al sector de la gastronomia o les arts escèniques”, exemplifica Aran, que justament ha impartit aquesta setmana una conferència en francès en una escola de negocis de Barcelona que està explorant les relacions comercials entre Espanya i el Quebec (Canadà). Es tracta d’una regió amb una elevada demanda de mà d’obra qualificada que apareix com una oportunitat per a joves catalans amb formació universitària però que tenen grans dificultats per trobar al seu país llocs de treball conformes amb la titulació. El francès és requisit indispensable.

Josep Maria Pàmies acaba de fer una promoció a la companyia en la qual treballa, Equatorial Coca-Cola Bottling. Amb constants viatges per la dotzena de plantes que l’empresa té instal·lades en països africans com Algèria, Marroc, Gàmbia, Guinea o Libèria, el coneixement del francès és en el seu cas imprescindible en la comunicació amb els tècnics i responsables de les diferents factories. “Quan em van fitxar com a mínim l’entenia i el parlava, va ser una cosa que van valorar en oferir-me el lloc. Totes les nostres comunicacions oficials utilitzen els tres idiomes: el castellà, l’anglès i el francès,” diu Pàmies. Aquest directiu, màster MBA (URV), que continua estudiant francès per perfeccionar el nivell, destaca la segona llengua estrangera com “una eina molt útil en les relacions laborals, perquè al continent africà s’utilitza molt el francès”.

L’àmbit geogràfic professional és clau per escollir el segon o tercer idioma estranger, perquè no és el mateix viure i treballar al sud d’Europa que fer-ho als països nòrdics. Al nord i al centre d’Europa és molt comú l’aprenentatge i domini de l’idioma dels països veïns o més pròxims. El francès, per la presència als cinc continents, el volum de parlants, 270 milions, i l’expansió prevista (750 milions de parlants el 2050), està emergint com a llengua internacional. Enrere queden els anys en què molts van considerar la llengua de Molière com a passada de moda davant l’auge fulgurant de l’anglès.

Justament la disminució dràstica de docents de llengua francesa, coincidint amb dues dècades d’expansió anglòfona, ha començat a generar problemes per trobar professors titulats. Molts dels mestres que han ensenyat el francès a Catalunya des dels anys vuitanta ara estan arribant a l’edat de jubilació. L’Associació de Professors de Francès (APF), molt conscient de la problemàtica, ja està treballant en l’assumpte. “Falta una resposta política més decisiva”, propugna Garcia- Castanyer. Mentrestant està creixent la demanda per incorporar el francès com a idioma. Per a un total de 500 places subvencionades que es van ofertar l’any passat a Catalunya per cursar la secundària amb el francès com a segona llengua estrangera, es van presentar més d’un miler de sol·licituds. El paper de l’alemany va ser pràcticament residual.

“El francès és una llengua de futur, amb expansió, però el que és més de futur és que un ciutadà europeu acabi tenint competències lingüístiques en més de dues llengües estrangeres”, àmplia la professora Garcia-Castanyer. Poder llegir i escriure en francès i expressar-se bé oralment en anglès; dominar l’anglès parlat i escrit i també poder interaccionar en italià i francès. Les possibilitats, gairebé infinites, partint del nivell d’aprenentatge de les cinc competències: producció oral i escrita, expressió oral i escrita i la interacció oral.

El multilingüisme exerceix un paper que pot ser determinant a l’hora d’intentar diferenciar el nostre perfil professional en un mercat laboral cada vegada amb més competició on s’han difuminat les fronteres. L’aprenentatge del francès per als parlants de llengües romàniques com el català o el castellà, a més, és una tasca més ràpida i factible que intentar incorporar altres llengües, com ha passat en els últims anys amb l’auge del xinès o el rus. Els experts en selecció de personal aconsellen que d’una forma decisiva es treballi en l’aprenentatge de llengües estrangeres, també als professionals que han assolit la maduresa però que volen progressar en la companyia, canviar de feina o trobar noves oportunitats. “Recomanem que la gent es posi les piles, perquè veiem gent molt vàlida que es queda fora dels processos de selecció pels idiomes; els aconsellem que facin el que puguin per millorar”, explica Segura.

PLANETA ANGLÒFON L’anglès mantindrà el paper hegemònic, com la gran llengua franca internacional

DIFERENCIAR EL CURRÍCULUM Els idiomes són, amb la formació i l’experiència, els tres factors determinants

ESTRATÈGIA PERSONAL L’àmbit professional, la proximitat i el pes econòmic, claus per triar el segon idioma