La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gillian Anderson, entre ‘Expediente X’ i causes socials
La protagonista d’‘Expediente X’ dirigeix la seva projecció pública cap a les causes socials
Expediente X la va donar a conèixer i l’estrena, aquesta mateixa setmana, de la nova temporada de la mítica sèrie l’ha tornat a això que se’n diu, útilment, el primer pla de l’actualitat. Però Gillian Anderson (47) és molt més que l’agent Dana Scully. És una versàtil i molt dotada actriu de teatre, televisió i cinema i una dona intel·ligent i amb caràcter que ha tingut tres parelles masculines –i alguna de femenina– i també tres fills, que lluita a favor dels desfavorits i dels animals, que ha estat considerada per diverses revistes com una de les dones més sexis del món i que, per poc que pugui, combat la discriminació de gènere.
Per començar per això últim: al setembre va publicar, juntament amb la periodista Jennifer Nadel, un llibre el títol del qual ho diu tot: We: A Manifesto for Women Everywhere ( Nosaltres: Un manifest per a les dones del món), i ha aprofitat les entrevistes amb motiu del retorn d’Expediente X per combatre, una vegada més, la discriminació de les dones en la indústria del cinema i la televisió nord-americana.
Ja havia comentat, en el seu moment, que els productors de la sèrie li van començar suggerint que aparegués amb discreció, sense fer ombra al seu company de repartiment, David Duchovny, fins i tot un pas per darrere d’ell, i que va trigar tres anys a aconseguir que li paguessin el mateix que a l’actor. Doncs bé, ara ha revelat que quan li van tornar a oferir aparèixer a la sèrie li van proposar una altra vegada un sou que era poc més de la meitat del que van ofertar a Duchovny.
“Crec que és important que es digui i que s’escolti. Va ser sorprenent per a mi, atesa la feina que em va portar que ens paguessin el mateix en el passat... “És trist”, va afirmar l’actriu sobre això. La productora Fox, esclar, no ha volgut comentar les declaracions d’Anderson que finalment va obtenir el mateix salari que Duchovny en la nova entrega de la sèrie.
Anderson és una actriu tan britànica com americana i domina els dos accents a la perfecció. El seu pare tenia ascendència anglesa i la seva mare ascendència irlandesa i, encara que va néixer i es va formar al teatre a Chicago, va passar de nena onze anys a Anglaterra.
Després d’intentar entrar al món teatral a Nova York, on va sobreviure com a cambrera, va viatjar a Los Angeles i allà, sense haver fet una altra cosa que alguna petita aparició en una altra sèrie, li va sorgir la gran oportunitat d’Expedient X. Tenia 24 anys, però com el paper requeria algú una mica gran va mentir i va dir que en tenia 27. Diuen que el creador de la sèrie, Ron Carter, va veure el seu càsting i de seguida va quedar enamorat d’ella. Anderson va treballar en les nou temporades –i dues pel·lícules– que es van rodar fins al 2002 i, entre d’altres premis, en va obtenir un Emmy, un Globus d’Or i dos guardons del Sindicat d’Actors com a millor intèrpret femenina en una sèrie.
Encara que ha participat en alguna altra sèrie (la notable Hannibal, la criticada Crisis...) i pel·lícules –la majoria independents– nord-americanes, el que és cert és que el gruix de la seva feina des de llavors s’ha desenvolupat a la televisió, al cinema i al teatre britànics.
Les millors crítiques les ha re-
L’oportunitat de la sèrie li va sorgir després de sobreviure com a cambrera en el món teatral a Nova York
La seva vida privada no és senzilla: tres fills i tres relacions sentimentals; ara no té parella
budes pels seus papers en les sèries de la BBC sobre obres de Dickens Grans esperances i Casa desolada, ia La cacera, la tercera temporada de la qual roda actualment i en la qual torna a donar vida a una perspicaç i taciturna agent de policia. Als teatres de Londres ha protagonitzat amb èxit diversos muntatges, entre ells els clàssics Casa de nines o Un tramvia anomenat desig.
En cinema el seu treball més destacada potser sigui el que va fer a La casa de l’alegria, l’adaptació d’una obra d’Edith Wharton pel gran director Terence Davis –altres films en què se l’ha vist són L’últim rei d’Escòcia o la comèdia Johnny English returns–, però la veritat és que no ha obtingut encara el gran paper en una destacada producció que el seu talent interpretatiu mereix.
Durant l’enregistrament de la primera temporada d’Expediente X, Anderson va començar una relació amb un dels directors artístics de la sèrie, Clyde Klotz, amb qui es va casar al gener del 1994 en un camp de golf de Hawaii en una cerimònia oficiada per un sacerdot budista. De se- guida es va quedar embarassada (la sèrie va haver d’adaptar-se a aquesta circumstància) i al setembre va néixer la seva filla Piper Maru (Chris Carter, padrí de la nena, li va donar aquest nom a un capítol d’Expediente X).
Es va divorciar de Clyde Klotz el 1997 i al desembre del 2004 es va tornar a casar, aquesta vegada a Kènia, amb el fotoperiodista Julian Ozanne. Es van separar l’abril del 2006, quan ella ja havia iniciat una relació amb l’empresari Mark Griffiths, amb qui va tenir els fills Oscar (nou anys) i Félix (set anys) i de qui es va separar a l’agost del 2012. Des d’aleshores no se sap si Anderson ha tornat a tenir una relació.
Al març de l’any passat declarava al diari britànic The Daily Telegraph: “Sóc molt afortunada de tenir una feina tan formidable. Tinc una vida fantàstica, tinc una relació meravellosa amb els meus fills i no em falta de res, però m’estic inclinant cap a la idea que va sent hora que hi hagi algú prou valent com per convidar-me a sortir”.
Així que el repetit rumor que la tensió sexual subjacent entre el seu personatge i el de Duchovny a Expediente X– que va donar lloc a una cèlebre portada de la revista Rolling Stone amb ells nus i abraçats en un llit, només coberts per un llençol– es va arribar a concretar en la vida real, tots dos ho han negat per activa i per passiva. El que sí que ha reconegut ella és que, anys enrere, va mantenir almenys una relació lèsbica.