La muralla dels Bulls

JOHNNY BACH (1924-2016) Jugador i entrenador de bàsquet

La primacia que Chicago Bulls va exercir a l’NBA durant els anys noranta té nom i cognom: Michael Jordan. Ell, amb Pippen, Rodman, Kukoc i una colla més, van aconseguir sis anells en vuit temporades. A la banqueta hi havia un mite vivent com Phil Jackson, que posseeix 11 anells –cinc amb els Bulls i sis amb els Lakers–. Però els èxits col·lectius sempre tenen herois anònims, que escapen dels focus i defugen del protagonisme. Aquest era el cas de Johnny Bach, la mà dreta de Jackson, que va morir la setmana passada als 91 anys d’edat. Bach va completar una extensa trajectòria de 56 anys a les banquetes. Va ser tota una institució tant a la lliga universitària (NCAA) com a l’NBA.

Nascut a Brooklyn el 1924 i veterà de guerra condecorat –quan era jove va participar en la Segona Guerra Mundial–, Bach va cridar l’atenció de la millor Lliga del món pel seu minucios treball defensiu i l’ús de tàctiques de motivació poc convencionals. Expliquen que feia els discursos al·ludint a cites militars i mostrava l’as d’espases en les grans ocasions –en senyal que havia de ser una guerra–.

Els Bulls van regnar durant molts de temps als anys noranta, gràcies a Michael Jordan, però van ser un equip difícil de fer caure també en defensa. I ell va ser el responsable d’aquest èxit. El seu complex sistema defensiu, anomenat Doberman, va trigar temps a funcionar, però quan ho va fer es va convertir en una xarxa letal per als rivals.

“Em va animar, va treballar amb mi i realment em va ajudar a modelar el meu joc. Sense ell no sé si haguéssim guanyat els nostres tres primers campionats. Ell era més que un entrenador per a mi. Era un gran amic”, va confessar Jordan en el seu compte de Twitter.

Bach va arribar a jugar 24 partits amb els Boston Celtics el 1949, fins que la Universitat de Fordham el va contractar el 1950, i es va convertir en un dels homes més joves de la història que es va convertir en primer entrenador d’un equip. Bach hi va estar 18 temporades, va aconseguir dos títols i va demostrar capacitat per entrenar.

El seu premi va arribar el 1972, quan la selecció nord-americana

Bach va completar una extensa trajectòria de 56 anys, i va ser tota una institució tant a l’NCAA com a l’NBA

el va incloure com a assistent per als Jocs Olímpics de Munic. Després d’aquesta experiència, Bach va fitxar per la Universitat de Pennsilvània, fins que el 1983 l’NBA va trucar a la seva porta. Va estar tres anys a Golden State, fins que els Bulls el van contractar. Després de guanyar els tres primers anells, Bach va canviar Chicago per Charlotte, per ajudar en els anys posteriors Detroit i Washington. El 2006, amb 82 anys, i enrolat novament en la disciplina dels Bulls com a assessor tècnic, Bach va decidir retirar-se.

“En Johnny va ser un veritable tresor en el món del bàsquet. Era el típic entrenador de la vella escola que arribava tots els dies amb energia i entusiasme pel joc que tant estimava. La seva passió per la vida i el bàsquet era inigualable. Tothom el trobarà moltíssim a faltar”, va afirmar el vicepresident executiu dels Bulls, John Paxson, després de conèixer la notícia de la mort.

Bach va passar els anys posteriors a l’NBA fent feines de voluntari en escoles secundàries locals i enviant cartes als entrenadors de tot el país per compartir observacions dels partits que anava a veure. Va ser un apassionat del bàsquet i un arquitecte a les banquetes.

NBA PHOTOS / GETTY