Més temut o més estimat?

En la seva anàlisi política publicada en aquest diari el dia 24 de desembre, Enric Juliana citava un dels principis de Maquiavel: “Un príncep ha de saber que el partit més segur és ser temut primer que ser estimat”. El citava a partir d’una sèrie de la televisió danesa que començava el seu segon capítol amb aquesta frase. I l’aplicava a la situació política espanyola: “per negociar bé –deia- cal ser temut”.

La frase em va cridar l’atenció perquè sant Benet, el promotor de la vida monàstica a l’occident cristià, diu exactament el contrari a l’abat del monestir. L’abat és el coordinador de la vida comunitària, el qui ha de prendre decisions, el dinamitzador del monestir, d‘alguna manera el que ha d’anar al davant. I perquè ho pugui fer bé, sant Benet li diu que “ha de procurar ser més estimat que temut”. Ho diu com a criteri pel govern del monestir, prenent la frase d’un autor cristià anterior, sant Agustí, que tenia una bona experiència de la vida en comunitat i de les relacions humanes. La norma, tanmateix, prové de la saviesa política clàssica. La trobem amb expressions similars en Ciceró, Sèneca, Tàcit, Xenofont, Homer, etcètera.

En darrer terme, es tracta de la contraposició entre poder i autoritat. El poder infon temor perquè s’imposa a distància, d’una manera o altra per la força, i no escolta o no deixa que els altres exposin la seva opinió si és contrària a la de qui ostenta el poder. Quan es tem, fàcilment es cau en l’adulació i el servilisme, potser per ser tingut en compte, per pujar, per no ser apartat. No em sembla un estil molt democràtic ni humanista.

L’autoritat, en canvi, és acceptada i estimada per la vàlua humana i moral del qui la té; i lluny d’imposar-se infonent temor, ajuda a créixer els altres i pren les disposicions millors en bé dels qui té confiats després d’escoltar-los, de sospesar el seu parer. Qui té autoritat moral escolta, té en compte, valora, està atent a no esclafar opinions ni persones, sinó a motivar-les perquè desenvolupin el bo i millor que tenen. Qui té autoritat pot negociar amb convicció i arribar a acords positius.

Em pregunto si no fóra millor en el nostre moment social i polític potenciar més l’autoritat que el poder. Si per negociar en bé dels ciutadans i ciutadanes no fóra més positiu pro- curar ser més estimat que temut, mostrar més atenció i respecte a l’altre, des de l’autoritat moral, que no pas infondre temor i prepotència.

El temor imposa i vol vèncer. L’autoritat moral vol convèncer i crea un estil participatiu.

Fa temps que penso que la nostra societat necessita subratllar les virtuts de l’humanisme que son també les virtuts de la democràcia. El diàleg només pot ser constructiu des de la confiança i la lleialtat, des del respecte per l’altre, des de la recerca del bé comú i no pas dels interessos particulars. I ha de portar no pas a imposar per la força sinó a fer créixer les persones individualment i col·lectivament.

Sovint es veuen moltes formes d’intolerància i de manca de respecte a la diversitat de conviccions i d’opinions. Estem perdent les formes i això no ajuda a construir una societat inclusiva on les idees de cadascú són respectades i es valora l’aportació de tots al bé comú.

Estic convençut que és millor a tots els efectes procurar ser més estimat que temut. Aleshores els col·laboradors són lleials, se senten corresponsables i actuen desinteressadament a favor del bé comú. I, en canvi, ser més temut que estimat (parlo sempre des de la perspectiva de servir la societat democràtica i no pas dels casos en els quals la força dissuasòria és necessària per evitar mals i violència), encara que pugui aconseguir objectius immediats, a la llarga no em sembla una actitud constructiva. Ens farà bé aprendre de la saviesa dels clàssics que ensenyen a ser més estimat que temut. Estic convençut que hi sortirem guanyant.

El poder infon temor perquè s’imposa per la força; no em sembla un estil democràtic ni humanista L’autoritat, en canvi, és acceptada i estimada per la vàlua humana i moral del qui la té