El que no va poder beure (a París)

Te amb pastes per a Rohani, en lloc d’una de les dotze mil ampolles –mil de xampany, cinc mil de blanc, sis mil de vi negre– del celler de l’Elisi. Així doncs, el protocol va imposar un berenar. Tant un dinar o com un sopar, a França, exigeixen que se serveixi vi. Pitjor encara: ha de servir-lo el sommelier. Ai! el de l’Elisi porta faldilles: Virginie Routis, bordelesa, és la sommelier del palau presidencial des del setembre del 2007, la primera de la seva història. El seu regne: un parell de modestes sales, climatitzades des de la presidència Chirac. Mèrit de Bernardette, la seva esposa, devota dels vins de Pauillac. Chirac beu cervesa. I Sarkozy, el successor, és abstemi. El 2012, Routis va haver de subhastar 3.000 ampolles. Hi ha etiquetes cèlebres però poca quantitat. I per a un sopar protocolari, Routis ha de disposar de 48 ampolles de cada etiqueta i any. Això si, les grans etiquetes es reserven per als convidats més prestigiosos. El 7 de juny del 2014, la reina d’Anglaterra va beure un Château d’Yquem del 1997, un gran bordeus (Château Haut-Brion el 1990) i xampany Pol Roger, el preferit del Tribunal britànic. Hi ha també bombolles de Drappier: va ser el xampany del general De Gaulle. Però la feina de Routis no es limita als grans dinars. Cada dia, el xef Guillaume Gomez serveix tres-cents coberts: personal, consellers i amics del president. No n’hi ha cap de musulmà: reposar ampolles exigeix, anualment, 250.000 euros. Però com va escriure Omar Khayyam: “Beguem vi! I oblidem que la brisa esfullarà la flor”. /