La Vanguardia (Català-1ª edició)
Filipe Luís, al genoll
L’Atlètic paga l’excés d’empenta davant un Barça que s’acostuma als rivals bel·licosos
Luis Enrique recordava dissabte que en els partits d’aquesta magnitud i transcendència interessa moderar l’excés de motivació dels futbolistes. Els estímuls exagerats propicien lectures incorrectes dels partits, del joc, de cadascuna de les accions. Simeone no ho deu entendre d’aquesta manera, o en tot cas no va aplicar la dosi que calia d’anestèsia per evitar accions de sang calenta de què després t’has de penedir, perquè les seves conseqüències poden ser implacables.
A Filipe Luís, responsable del marcatge de Messi, li havien assenyalat quatre faltes, però no l’havien amonestat, i havia començat a pensar-se que era impune, una mica com Alfonso Rus quan comptava euros i els traduïa a peles, quan va decidir apujar el llistó per cometre la cinquena infracció. Just davant les banquetes –al punt on Marcelo va caçar Cesc en la Supercopa del 2011 i es va originar l’aldarull en què Mourinho va ficar el dit a l’ull a Tito Vilanova– Filipe Luís, passat d’adrenalina, va renunciar a disputar una pilota amb el seu oponent i va tirar pel dret. Va aixecar la cama esquerra i va anar a buscar amb els tacs el
EL PASSAT Quins temps aquells que Mourinho acusava els rivals del Barcelona de donar els partits per perduts
genoll de l’estrella blaugrana, que va intentar retirar l’extremitat per minimitzar els efectes de la planxa, però va caure aparatosa- ment. Luis Enrique va córrer a buscar el quart àrbitre. “Què és, això? Què és, això?”, cridava amb la ira inscrita al rostre, alarmat davant la perspectiva d’una possible lesió de Messi. Simeone, gens alterat, esperava la resolució d’Undiano Mallenco: targeta vermella.
L’Atlètic, que guanyava al minut 10, al 44 estava perdent i es quedava en inferioritat. La fogositat, un tret característic del conjunt del Cholo, s’havia girat en contra seu. El defensa expulsat va seguir la segona part en un dels televisors de la sala de premsa del Camp Nou i allà, assegut davant un pupitre amb el xandall, va veure l’expulsió del seu company Godín. No hi havia cap perill en la jugada. Luis Suárez pugnava en la línia de fons per la propietat d’una pilota que se n’anava cap al banderó de córner, però el seu compatriota va fer una lectura desafortunada de l’escena i en lloc de recuperar una bona posició va optar per lluitar amb tota la força per una esfèrica intranscendent. Es va tirar tard i malament, amb les cames al davant, encegat per un excedent de testosterona, i va escombrar el davanter blaugrana. Targeta groga, la segona. Cap a la dutxa.
Juanfran va rebre la cinquena groga del cicle i, igual que Godín i Filipe Luís, es perdrà per sanció el pròxim compromís de l’Atlètic, contra l’Eibar. Augusto, al seu torn, es va retirar lesionat. El Barça no va tenir un dia fi –i no és el primer–, però la superioritat numèrica producte de les vulneracions de l’adversari li va facilitar un final més o menys confortable.
En algun lloc deu haver quedat estipulat que al campió del món només se’l pot batre forçant el reglament i assumint les conseqüències de excedir-lo, cosa que no té res a veure amb la intensitat i la màxima concentració que requereix enfrontar-se a un Barcelona a qui no li cal pas gaire joc per organitzar les feines de demolició dels seus davanters. L’Espanyol també va optar per anar-se’n a la frontera, deixar l’ànima, l’agressivitat i les energies en el partit de Lliga de Cornellà i des d’aleshores ha perdut quatre compromisos i n’ha empatat un altre. A l’Athletic jugar al límit en la trilogia contra el Barça li va suposar tres derrotes i un dispendi físic que pot arribar a pagar en el futur.
Quins temps aquells que José Mourinho acusava els rivals del Barça de jugar amb suplents i donar els partits per perduts per endavant! Ara passa el contrari. Però el resultat –els blaugrana lideren el campionat amb un còmode avantatge i són l’únic conjunt espanyol que encara opta al triplet– no sembla que presenti gaires diferències.
LA RESIGNACIÓ El lateral atlètic va veure l’expulsió de Godín en un televisor de la sala de premsa de l’estadi