La Vanguardia (Català-1ª edició)
Comença la campanya més global.
Trump i Sanders encapçalen la rebel·lió contra l’statu quo de Washington
Els caucus d’Iowa han marcat aquesta matinada l’arrencada de l’any electoral als Estats Units. A la imatge, Hillary Clinton, aspirant demòcrata, amb els seus partidaris a Des Moines.
De la mateixa manera que els efectes de la crisi han propiciat a Espanya, a França, a Itàlia o a Grècia i, per descHiomptat, també a Catalunya, l’emergència de noves organitzacions i moviments polítics i la desfeta dels partits del sistema, als Estats Units el rebuig de l’statu quo determinarà el procés electoral que ha començat aquesta matinada amb els caucus d’Iowa. Els nord-americans estan enutjats i molt especialment les classes mitjanes que, com també a Europa, han pagat les conseqüències d’una crisi que ha disparat les desigualtats i ha convertit el somni americà en una quimera o, com diu Bernie Sanders, en “un malson”. L’enuig dels nord-americans és un fenomen transversal que propicia les respostes populistes amb més intensitat que mai. Mai personatges aliens al sistema no havien tingut tant predicament.
Donald Trump per la dreta i Bernie Sanders per l’esquerra són els capdavanters de la rebel·lió contra l’statu quo washingtonià i sigui quin sigui el resultat dels caucus i de les primàries, les seves idees i les seves propostes estan determinant el debat i les posicions dels candidats més convencionals. Trump combat la depressió prometent que “els EUA tornaran a ser el gran país” que va ser. Sanders anuncia una “revolució política” que arrabassi el poder als multimilionaris de Wall Street, incloent-hi Hillary Clinton.
Paradoxalment, Trump i Sanders s’han convertit en el principal maldecap dels seus partits. Fa mesos que el comitè nacional republicà fa reunions conspiradores per veure com es treuen el magnat de sobre. No els preocupa tant que pretengui aixecar un mur a la frontera amb Mèxic o prohibir l’entrada al país dels musulmans. El que els preocupa és que el rebuig que causa Trump al conjunt del país augura una derrota electoral davant Hillary Clinton.
De la mateixa manera, el comitè nacional demòcrata va decidir apostar per Hillary Clinton després que el vicepresident Joe Biden optés per no presentar-se, i els obstacles a la campanya de Sanders han augmentat en la mateixa mesura que pujava en els sondejos fins a superar Clinton clarament a Nou Hampshire i empatar a Iowa.
Els sondejos electorals de l’últim any constaten una evolució a l’alça de la irritació dels nord-ame-
EL TEST REPUBLICÀ Igual que a Europa, les conseqüències de la crisi propicien l’auge del populisme
EL TEST DE L’‘ESTABLISHMENT’ Jeb Bush, que va començar favorit, és el candidat amb més risc de fracassar
ricans amb el sistema. Fa tot just un any la cursa electoral a la Casa Blanca es preveia com la lluita entre dues dinasties polítiques, una altra vegada els Bush contra els Clinton. Aleshores hi va haver un debat que va posar de manifest el contrast entre l’opinió pública i l’opinió publicada. Analistes polítics de referència van defensar les dinasties polítiques com un fenomen positiu que donava estabilitat al sistema i fortalesa al país, però una oportuna enquesta de The Wall Street Journal va revelar que set de cada deu nord-americans opinaven just el contrari. No és bo que el poder se’l reparteixin sempre els mateixos, van respondre els enquestats.
Des d’aleshores, Jeb Bush i Hillary Clinton no han deixat de perdre suports. L’exgovernador de Florida, fill i germà de presidents, el candidat que més diners han recaptat i gastat a la campanya, no ha aixecat el cap des d’aleshores i la simpatia política per Hillary
Clinton s’ha reduït a la meitat.
Iowa és un estat petit, de poc més de tres milions d’habitants, gairebé tots blancs i on amb prou feines voten 400.000 ciutadans. Per tant, el resultat d’aquesta nit no és en absolut representatiu del que passarà al conjunt del país, però és el primer test sobre la realitat d’una situació política sense precedents.
Avui es confirma que la irrupció de Donald Trump no és un fenomen passatger ni serà fàcil desbancar-lo, però qui es juga més en el camp republicà és, sens dubte, Jeb Bush. Si l’exgovernador no aconsegueix situar-se entre els quatre primers, el comitè republicà haurà de decidir per qui aposta. L’ultraconservador Ted Cruz tampoc no és una opció per a l’establishment.
En el camp demòcrata Sanders, com va dir Obama al seu dia, no té res a perdre. Té la victòria pràcticament assegurada a les primàries de Nou Hampshire la setmana que ve i el seu paper consisteix a empènyer Hillary Clinton cap a l’esquerra. Iowa sí que és un examen de les seves possibilitats futures, no tant perquè Sanders pugui doblegar-la. La campanya de l’exsecretària d’Estat ha estat potent de mitjans però denota una falta d’entusiasme a les seves files que no augura res de bo, sobretot si continua creixent l’escàndol per l’ús del seu servidor privat de correu electrònic quan era secretària d’Estat per transmetre documents qualificats d’alt secret. No és un afer que interessi gaire a l’opinió pública, però contribueix a consolidar la imatge de persona “deshonesta i que no inspira confiança”, com sosté el 60% dels nordamericans, segons un sondeig de novembre del diari The Washington Post.
La irrupció de Trump i les angoixes de Clinton són les dades que alimenten les temptacions de Michael Bloomberg, un altre magnat de les finances que va ser alcalde de Nova York. Si es decideix a disputar la cursa com a independent des d’una posició business friendly en el camp econòmic i liberal en el polític i social, augmentarà la confusió del procés electoral més insòlit.