La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llum verda a la modificació de l’ADN de l’embrió
El Regne Unit aprova la tècnica només amb finalitats de recerca
El primer experiment de modificació genètica d’embrions humans podria començar en els propers mesos, després que el Regne Unit hagi autoritzat una investigació en la qual es preveu editar l’ADN per estudiar la primera fase del desenvolupament embrionari. És el primer cop que un Estat aprova l’ús d’aquest tipus de tècniques en embrions humans.
La investigació es basa en la nova tècnica d’investigació genètica CRISPR, que ha suscitat un fort debat en la comunitat científica en els últims mesos. Els investigadors són favorables a fer-la servir en cèl·lules humanes diferenciades (o adultes), però estan dividits sobre el seu ús en embrions humans amb finalitats d’investigació i són contraris a l’ús amb finalitats reproductives.
L’Autoritat en Embriologia i Fertilitat Humana britànica (HFEA, en les sigles en anglès) ha donat llum verda a la investigació de la biòloga Kathy Niakan, especialista en cèl·lules mare de l’Institut Francis Crick, ubicat a Londres. Aquesta científica pretén identificar gens clau necessaris perquè un embrió es desenvolupi amb èxit. L’objectiu és entendre per què algunes gestacions es perden, com en el cas d’un avortament natural, i millorar els tractaments de fertilitat.
Per això, Niakan i el seu equip utilitzaran embrions sans proce- dents de centres de reproducció assistida i donats per parelles. Seguiran el procés des de l’inici del desenvolupament fins que l’embrió té 256 cèl·lules i assoleix la fase de blastocist. En aquell moment, algunes cèl·lules ja s’han organitzat per realitzar funcions específiques. Així, algunes s’encarregaran de formar la placenta i d’altres, l’embrió, per exemple.
Aquest procés no s’acaba d’entendre bé. Els científics saben que algunes parts de l’ADN estan molt actives en aquesta fase, per la qual cosa que sospiten que s’hi troben els gens encarregats de dirigir el procés durant els primers dies de gestació. Quan hi ha alguna alteració en aquests gens, segons la seva hipòtesi, es produeix un avortament.
Per això, en un primer experi-
OBJECTIU MÈDIC L’estudi aspira a descobrir per què de vegades es produeixen avortaments espontanis
ment els investigadors de l’Institut Francis Crick pretenen, precisament, bloquejar l’activitat d’un gen regulador clau, anomenat OCT4, que està activat a les cèl·lules encarregades de la formació del fetus, i veure quins efectes té aquesta alteració sobre el procés embrionari. Els embrions es deixaran créixer durant set dies i llavors es destruiran. En cap cas no s’implantaran en dones.
“La investigació que proposa Niakan és important per entendre com un embrió humà sa es desenvolupa i permetrà comprendre millor les taxes d’èxit de la fecundació in vitro en poder investigar els primers estadis del desenvolupament humà, que s’esdevenen durant els primers set dies,” afirma el premi Nobel Paul Nurse, director de l’Institut Francis Crick, en un comunicat de premsa.
No serà la primera vegada que es modifiqui l’ADN d’un embrió humà. Fa nou mesos un equip d’investigació de la Xina va anunciar que ja ho havia fet, també amb la tècnica CRISPR. Però ho va fer aprofitant el buit legal que hi ha a la Xina sobre aquest tipus de recerca. La investigació de Niakan serà la primera que modifiqui el genoma d’un embrió humà en un país on la manipulació d’embrions està regulada de manera estricta i després d’haver-se avaluat els aspectes tècnics i ètics de l’experiment.
La tècnica CRISPR, descoberta fa poc més de tres anys, permet fer canvis molt precisos en l’ADN, de manera ràpida, senzilla i econò-
SENSE OBJECTIU REPRODUCTIU L’embrió que hagi estat modificat serà destruït al cap de set dies
mica. Davant les expectatives que ha creat aquests últims mesos, va ser seleccionada per la revista
Science com l’avenç científic més important del 2015.
Abans de començar a fer aquest experiment, Niakan haurà de rebre el vistiplau del comitè de bioètica del mateix Institut Francis Crick, encara que tot apunta que en els propers mesos rebrà l’aprovació definitiva.
Anna Veiga, directora del banc de línies cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), considera que aquesta aprovació “és un pas endavant en la investigació molt important que obrirà camí en altres països d’Europa i establirà precedents”.
Per Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG), l’anunci d’aquesta aprovació “resulta científicament molt interessant perquè poder treballar amb embrions humans obre la porta a poder estudiar moltes malalties genètiques o problemes de fertilitat”.
Tot i això, malgrat les aplicacions potencials d’aquesta tècnica, que es podria utilitzar en el futur per corregir alteracions genètiques que originen malalties greus, algunes veus ja alerten sobre l’ús inadequat. Preocupa en particular el possible ús en el fu- tur en tractaments de reproducció. Una incògnita per resoldre serà si l’edició de l’ADN d’un embrió podria tenir conseqüències indesitjades en altres gens i que aquestes modificacions es transmetessin a les generacions següents.
Per aquest motiu, l’octubre passat el comitè de bioètica de la Unesco va demanar que de moment només s’autoritzin les intervencions sobre el genoma “únicament per motius de prevenció, diagnòstic i teràpia, i sense que impliqui modificacions per a la descendència”.
“Encara no podem fer servir aquesta tècnica amb totes les premisses de seguretat, encara no està totalment a punt i presenta alguns problemes tècnics”, assenyala Anna Veiga, que insisteix que, a més, l’edició del genoma no servirà per evitar que els nadons neixin amb defectes o malalties genètiques. “Per a aquests casos ja disposem d’altres tècniques, com el diagnòstic preimplantatori, que permet seleccionar embrions sans, sense modificar-los. Per tant, en aquests casos no cal anar més enllà amb una tècnica molt més invasiva i complexa”, afegeix.