La ciutat de les males arts

LA corrupció no és exclusiva d’Espanya, però és possible que només als països subdesenvolupats els corruptes hagin tingut aquesta sensació d’impunitat durant tant de temps. La corrupció s’ha tornat crònica en aquest país, així que pocs partits han pogut escapar a aquest xacra. Certament, fa la impressió que hem reproduït la cova d’Ali Babà, però els lladres han estat més de quaranta. Un dels exemples més intolerables és la Comunitat Valenciana. La corrupció en aquest territori no té nom. Però sí que té cognoms. La llista de personatges que han hagut de passar pels jutjats inclou totes les institucions. El president del govern autonòmic, els presidents de les tres diputacions o els regidors de les principals ciutats han acabat imputats pel mal ús dels diners públics. O simplement per haver ficat la mà a la caixa. La corrupció era sistèmica i el PP hi té una responsabilitat indefugible.

Però les notícies sobre aquesta comunitat no s’aturen, com en la pitjor de les hemorràgies. El jutge del denominat cas Taula va citar ahir com a imputats per blanqueig de diners tots els regidors del PP de València, en espera d’iniciar diligències contra l’exalcaldessa Rita Barberá. Després de tant presumir de la seva Ciutat de les Arts, al final s’acabarà coneixent com la ciutat de les males arts. En plenes consultes per la investidura, les pàgines dels diaris s’omplen d’informacions escandaloses que perjudiquen les opcions de Mariano Rajoy. Fa una setmana va ser Alfonso Rus, l’expresident de la Diputació, el que va ser detingut. En les últimes hores, cinquanta regidors, exregidors i assessors han desfilat davant la Guàrdia Civil. Una gestora es farà càrrec de la direcció del PP local per refundar-lo, però valdria més buscar un forense que en diagnostiqués els mals. Perquè, com va escriure Javier Cercas, “el difícil no és canviar els pispes per persones decents, sinó impedir que les persones decents es converteixin en pispes”.