La Vanguardia (Català-1ª edició)
Kathy Niakan
BIÒLOGA
El Regne Unit ha autoritzat per primera vegada la modificació genètica d’embrions humans en el marc d’una investigació dirigida per Niakan que té l’objectiu de descobrir per què alguns embarassos acaben en avortaments indesitjats.
Ubicat al cor de Londres, l’Institut Francis Crick és un consorci format per sis institucions científiques britàniques de l’àmbit de la biomedicina de gran prestigi mundial, entre les quals hi ha l’Imperial College de Londres o el Cancer Research UK. Va entrar en funcionament l’abril del 2015 i es preveu que quan estigui a ple rendiment acollirà uns 1.250 científics i 120 grups de recerca, i que tindrà un pressupost anual entorn dels 175 milions d’euros.
Amb aquest centre, el Regne Unit pretén situar-se al capdavant de la investigació biomèdica mundial unint científics líders en les seves disciplines i esforços per intentar entendre per què es desenvolupen algunes malalties com el càncer, o d’altres de relacionades amb l’envelliment o la neurodegeneració; també trobar nous tractaments, formes de diagnòstic i de prevenció. Per això, a més, treballen en estreta col·laboració amb universitats i hospitals del país.
Al capdavant d’aquesta institució, anomenada així en honor a Francis Crick, científic britànic codescobridor de l’estructura de doble hèlix de l’ADN, hi ha el bioquímic anglès Paul Nurse, que va rebre el premi Nobel de Medicina el 2001 pels descobriments sobre el cicle cel·lular.
Kathy Niakan és la biòloga molecular que pretén començar a editar embrions humans i dirigeix un dels grups de recerca de l’Institut Francis Crick. Fa més d’una dècada que aquesta científica estudia els mecanismes que regei- xen el procés de desenvolupament d’un embrió. Va començar la carrera a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on va realitzar el doctorat sobre cèl·lules mare i biologia del desenvolupament. Va prosseguir el seu treball a la Universitat de Harvard (EUA) i d’allà va saltar a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), on va continuar investigant les bases moleculars que regeixen el destí de les cèl·lules en els primers dies després de la fecundació.
El setembre passat, aquesta investigadora va aprofitar que havia de demanar a l’agència reguladora britànica la renovació de l’autorització de què disposa per treballar amb embrions humans per incloure la tècnica d’edició genètica CRISPR. Al·legava que amb aquesta tècnica podria reduir el nombre d’embrions que es requereixen en investigació. És més, va afirmar que creia que seria capaç d’editar amb èxit almenys vuit d’embrions de deu. Aquesta edició es realitza en embrions tan sols un dia després de la fertilització.