La Vanguardia (Català-1ª edició)
José Ignacio Goirigolzarri
PRESIDENT DE BANKIA
Bankia va guanyar 1.040 milions d’euros el 2015, un 39,2% més que l’any anterior. Són uns resultats positius per a l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri, que ja ha gastat 500 milions en judicis per la col·locació d’accions.
Bankia ha proveït 1.840 milions d’euros per la sortida a borsa de l’entitat financera. L’any passat, va dotar 780 milions i aquest any n’ha guardat 1.060 milions més, ja que el 95% de les sentències resoltes per la via civil les perd. A més, les dues últimes sentències del Tribunal Suprem apunten que els jutges continuïn instruint per la via civil.
“L’entitat nacionalitzada ha rebut 76.546 demandes fins al tancament del 2015, en les quals els accionistes reclamen 829,9 milions d’euros. D’aquesta xifra, hi ha 13.478 sentències fermes contràries a l’entitat, que corresponen a 81,7 milions d’euros, dels quals 65 milions s’han reemborsat”, va detallar José Ignacio Goirigolzarri, president.
La demanda mitjana dels accionistes és d’uns 10.000 euros i les costes judicials arriben als 3.000 euros, la qual cosa suposa que per cada 100 euros que es tornen als demandants un 30% el cobren els advocats, la factura total dels quals en aquest procés ronda ja els 500 milions per a l’entitat.
Dels 3.092 milions que el banc va obtenir en la col·locació, 1.853 milions es van captar entre minoritaris i 1.239 milions entre institucionals. L’entitat preveu que uns 855 milions no es reclamaran. Aquests càlculs els fa partint que al voltant del 50% del que van invertir les grans empreses no serà reclamat perquè van vendre la seva participació en el primer mes, després de la sortida a borsa; mentre que uns 255 milions dels minoritaris tampoc no seran exigits perquè no van vendre les seves accions a pèrdua. No obstant això, ja s’han presentat 49 demandes institucionals, de les quals en quatre sentències l’entitat bancària ja ha presentat apel·lacions. Bankia estima que en el pitjor dels casos haurà de tornar uns 2.237 milions, amb la
El banc ja s’ha gastat 500 milions en judicis per la col·locació
qual cosa encara hauria de proveir 387 milions més.
Dels 1.060 milions que ha destinat aquest any a provisions, 636 milions els ha aportat la matriu, BFA; i la resta, 424 milions, l’entitat financera. La diferència respecte a l’any passat és que aquest any un 60% de les provisions s’ha carregat al capital, per recomanació de la CNMV i dels auditors, i un 40% contra resultats. L’any passat es va carregar tot en el compte de resultats.
Goirigolzarri va recordar que l’Audiència Nacional –organisme que hauria d’anul·lar l’OPS– sempre ha diferenciat entre particulars i empreses. Cal recordar que entre les grans empreses que van acudir a l’OPS figuren gairebé tots els bancs, tret del BBVA, les grans constructores i altres companyies com Iberdrola, Telefónica o Mapfre.
El número u de l’entitat es va mostrar menys optimista que en altres ocasions sobre recuperar tot l’injectat pels contribuents al grup (22.424 milions), però va afirmar que el seu equip es continuarà “deixant la pell” amb aquest propòsit. “Continuarem treballant per a la devolució dels ajuts, però la quantitat final dependrà de com es valori el sistema bancari”, va assenyalar.
Respecte als resultats, Bankia va guanyar 1.040 milions el 2015, un 39,2% més que l’exercici anterior. El marge d’interessos, que mesura el negoci bancari, es va reduir un 6,4%, fins a 2.740 milions. La rendibilitat sobre fons propis (ROE) es va situar en el 10,6% i la morositat es va quedar en el 10,8%.
El conseller delegat, José Sevilla, va explicar que l’entitat abonarà un dividend de 2,625 cèntims d’euro per acció amb càrrec als comptes del 2015, la qual cosa suposa un 50% més sobre els 1,75 cèntims repartits amb càrrec als beneficis d’un any abans. Entre els dos últims anys, abonarà 500 milions d’euros en dividends, dels quals 300 milions correspondran als comptes de l’exercici passat.
En certa mesura, Goirigolzarri va fer balanç del primer pla estratègic 2012-2015 i va llançar algunes idees del pròxim. Va defensar que el client continuarà sent el centre i s’enfonsarà en el tema d’eliminar comissions, per exemple, per a autònoms o pimes. També va posar sobre la taula algunes idees del nou. Segons la seva opinió, Brussel·les continuarà amb la restricció d’obertures d’oficines bancàries fora o la seva participació en processos de consolidació bancària mitjançant compres d’altres entitats. Al contrari, el nou pla inclourà el cobrament de retribució variable per als consellers executius (president, conseller delegat i director general de persones, mitjans i tecnologia, Antonio Ortega). En els dos últims anys, cadascun d’ells va deixar de guanyar 250.000 euros per rebutjar el cobrament del variable. Entre tots tres han estalviat al banc 1,5 milions.
Preguntat per la venda d’un segon paquet de Bankia, Goirigolzarri va deixar entreveure que no hi ha interlocutor per la incertesa política, encara que va defensar que el govern en funcions li ha deixat mans lliures per a la gestió.
Els accionistes han presentat fins ara 76.546 demandes per 829,9 milions