La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bernard Minier
ESCRIPTOR
Amb motiu de la BC Negra, l’escriptor francès de thriller Bernard Minier ha visitat Barcelona per presentar la seva última novel·la, No apagues la luz, una història angoixant sobre l’assetjament brutal que pateix una locutora de ràdio.
El nou autor emergent del thriller francès es diu Bernard Minier (Besiers, 1960). Després d’anys de treballar com a empleat al servei duaner, el 2011 es va llançar a l’escriptura, creant el comandant Martin Servaz, que ja ha protagonitzat Bajo el hielo, aquell mateix any, El círculo ( 2012) i ara No apagues la luz (Salamandra), una desassossegant trama centrada en el brutal assetjament que pateix, per diversos flancs, una cèlebre locutora de ràdio. Les aventures de Servaz –que comença aquest llibre tractant-se una depressió– han estat traduïdes en 16 llengües.
D’on surt la idea del llibre? Em van convidar a un festival a Mar del Plata. El desplaçament suposava un total de 40 hores entre avions i esperes, i em vaig emportar l’assaig
L’assetjament moral de MarieFrance Hirigoyen. Tots aquests testimonis de maltractament psicològic, aquest cor de dones assetjades i dominades ja fora pel seu cònjuge o cap, em van donar la idea. Tan sols vaig afegir la meva imaginació narrativa a aquest nucli.
Novel·les que neixen d’assajos... sona bé. El seu llibre és molt dur, però la violència no és física. A tota la novel·la trobem una violació i dos trets. La violència psicològica és més horrible. Més pertorbadora i inquietant, capaç de portar els personatges a la bogeria.
Tampoc no és habitual situar una novel·la negra al mig de la indústria aeroespacial. A Tolosa de Llenguadoc hi ha el complex aeroespacial europeu més gran. La conquesta de l’espai no ha estat tractada en la ficció francesa, a diferència del que han fet els EUA. I, tot i això, llancem coets sovint. Això sí, només hem enviat una dona a l’espai, al contrari que els EUA, que hi han enviat tants homes com dones. La desigualtat és flagrant.
També reflecteix el món dels mitjans de comunicació. Periodistes de ràdio em van parlar d’aquesta rivalitat entre els presentadors, les estrelles, i els periodistes. Uns són la noblesa, els altres tropa.
Què l’atreu de la ràdio? Em permetia coses com introduir una trucada del psicòpata en un programa en directe. I carregar Christine amb el pes addicional de ser famosa.
Una part passa a Catalunya... Petita. El meu llibre més espanyol és el segon, però m’és familiar el Pirineu de Lleida i fins i tot vaig tenir una nòvia a Barcelona, a qui anava a buscar a la sortida del seu institut, que era a la Pedrera, fa molts anys. La meva geografia és el sud-oest francès, és la meva Escandinàvia. Els Pirineus són tan criminals com Suècia. Migdia-Pirineus és una regió més gran que Bèlgica.
Com definiria el seu dolent? Hirtmann és el mirall de Servaz, el seu cantó fosc, tenen molts punts en comú i els mateixos gustos. Però davant Hannibal Lecter que és un James Bond del mal que ho sap fer tot –fins i tot cuinar– els meus personatges cometen errors, fins i tot els bons són gent que enganya la parella, que deixa els seus pares en una residència i se’n sent culpable...
Hi ha un sensesostre culte. No és cap contradicció, al contrari. Cert nivell de cultura, intel·ligència i passió pels llibres et poden fer sortir de la societat, en lloc d’integrar-t’hi, perquè avui se’ns exigei-
“La violència psicològica pertorba i inquieta més que no pas la física”
xen altres coses. És trist però és així. Hi ha formes d’adaptació que són una amputació. Vivim la societat de la tecnologia, la rapidesa, el món superficial. No hi ha pensament profund, ens quedem a la superfície de les coses. I hi ha gent que, per mantenir aquesta posició intel·lectual, podria quedar-ne fora.
L’estructura és operística. Catherine Clément té un assaig sobre l’òpera com a lloc on les dones són maltractades, abandonades, assassinades o se suïciden, condemnades a un destí tràgic. Aquest fil musical en tres actes es va imposar.
Dosifica els cops al lector? Sí. L’estructura és in crescendo, perquè així funcionen els assetjadors: comencen per petites coses, sense importància aparentment.
De debò van enxampar un criminal que llegia els seus llibres? Una càmera d’hotel el va agafar amb el meu llibre sota el braç. Em va produir un gran malestar, es tracta d’un home que ha matat quatre fills i la dona. L’únic que em va consolar és que els seus crims no tenien res a veure amb els del meu llibre. Si no, hauria deixat d’escriure.
“A l’òpera les dones són maltractades, abandonades o assassinades”