La Vanguardia (Català-1ª edició)
Esplèndid aïllament
El Regne Unit exigeix activar ara un fre d’emergència contra treballadors europeus
Sense pompa ni circumstància, l’1 de gener passat es van complir 43 anys de l’entrada a la Unió Europea del seu soci més reticent, el Regne Unit, que planteja un referèndum per decidir si continua en el club continental o no.
L’1 de gener passat es van complir 43 anys de l’entrada a la Unió Europea (llavors coneguda pel nom més neutral de Comunitat Econòmica Europea) del seu soci més reticent, el Regne Unit. No hi va haver focs artificials ni grans festes i sí un referèndum –tot just dos anys després– per assegurar-se que els britànics realment volien formar part d’aquest club. Va guanyar el sí, com defensava Margaret Thatcher, però el dubte no ha deixat de perseguir tots els seus successors, fins a arribar al “valent” David Cameron –com ahir el va qualificar el seu col·lega belga, Charles Michel–. El líder tory s’ha compromès a concloure “una vegada per sempre” la qüestió amb un últim intent de renegociar la posició del país al club i un referèndum. El moment de la veritat s’acosta: avui s’espera conèixer les concessions que els seus socis estan disposats a donar-li per inclinar la balança a favor del sí.
Les negociacions dels últims dies “han aportat avanços impor- tants”, asseguren fonts diplomàtiques britàniques, en especial sobre la possibilitat de retirar els ajuts als immigrants europeus quan el sistema social es trobi sota pressió. Forçat per les crítiques dels euroescèptics de l’oposició però també del seu partit, que han menyspreat l’oferta com “un mal acudit”, Cameron ha tibat la corda per obtenir més concessions: poder activar immediatament aquest fre
d’emergència i, d’acord amb alguns mitjans, prolongar aquesta situa- ció durant set anys (Cameron en demanava quatre al principi). Londres dóna per aconseguit el primer objectiu, encara que fonts diplomàtiques nacionals dubten que la situació actual de les finances britàniques sigui d’“emergència” per culpa dels immigrants europeus. La Comissió Europea va recordar ahir que l’acord no només ha de ser acceptable per a Londres o els juristes europeus, sinó també “per als altres 27 estats”.
Donald Tusk, president del Consell Europeu, va celebrar diumenge al vespre un sopar de treball amb Cameron a Londres. Va ventilar ràpidament la cita i es va donar 24 hores per reflexionar i digerir la situació. No és que el menú fos especialment copiós (salmó fumat, vedella amb verdures i, de postres, crumble de pera i poma), però mantenir certa tensió negociadora forma també part del ritual, recorden a Brussel·les, perquè Cameron surti victoriós de la pugna amb la UE i pugui guanyar el referèndum a casa.
Tusk s’ha compromès a presentar avui al migdia una proposta “per a un nou acord per mantenir el Regne Unit a la UE”. S’espera que ho faci mitjançant una carta a tots els líders de la Unió plantejant què es negociarà formalment amb Cameron en la cimera del 18 i 19 de febrer. Serà el primer paper en què es llegeixi, negre sobre blanc, quina és l’oferta europea; les negociacions s’han dut a terme enmig d’un fort secretisme, aquest tret pel qual sovint Londres critica Brussel·les, precisament per evitar posar en un compromís el Govern britànic.
Cameron té de termini fins a finals del 2017 per convocar el promès referèndum, però si les negociacions entre els líders europeus arriben a bon port al febrer, es dóna per descomptat que anunciarà la seva celebració per al juny, sense més dilació, per no donar excessiu temps a la campanya del no per organitzar-se (això diuen els analistes britànics, encara que des de Brussel·les es pensa que ja fa massa temps que està en marxa). Aquest dia es veurà si l’“excitant aventura” que fa 43 anys va prometre el llavors primer ministre britànic, Edward Heath, d’entrar al club arriba a la seva fi o si el país continua, de mala gana, formant-ne part.
Tusk presentarà avui al migdia el seu pla per a “un nou acord” que permeti mantenir Londres a la Unió