La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Unió Europea endurirà la resposta contra els qui ‘passen’ refugiats
Statewatch tem que es criminalitzi l’activitat de les oenagés i els voluntaris
Europa continua treballant en tots els fronts per provar de frenar l’arribada de demandants d’asil. La lluita contra els passadors i traficants és clau en aquesta estratègia i els governs preparen un enduriment de la legislació per desmantellar les xarxes de tràfic de persones amb finalitats d’explotació i desanimar els qui, sense coerció pel mig, cobren per ajudar refugiats a moure’s i travessar fronteres, segons consta en un esborrany de conclusions del Consell publicat per Statewatch. Aquesta oenagé tem que pel camí es criminalitzi també els qui presten ajuda humanitària als immigrants.
Encara que el contraban i el tràfic de persones “són dues formes diferents de delicte” que tenen “diferent resposta legal” en l’àmbit europeu i internacional, “totes dues apareixen sovint lligades” i impliquen “violència física i psicològica i abusos als drets humans”, afirma el primer document de conclusions del Consell sobre l’afer. Statewatch ha donat la veu d’alarma davant la manera com els governs igualen tots dos fenòmens i tem que en el futur la Unió els donarà el mateix càstig i “potencialment criminalitzarà o marginalitzarà les oenagés, població local o voluntaris que durant mesos han estat rebent i ajudant refugiats i immigrants a arribar a la UE”, adverteix.
La presidència holandesa de la Unió, que pretén celebrar en un debat amb els ministres sobre això el mes que ve, va aclarir ahir a través d’un portaveu que el document “ha tingut canvis des de la setmana passada i previsiblement n’hi haurà molts més fins al març”. La revisió de la directiva sobre pas de persones sí pretén endurir la resposta legal al fenomen, però la Comissió Europea nega rotundament que estigui pensant a crimi- nalitzar voluntaris i oenagés quan presenti la seva proposta per revisar l’actual directiva. Al contrari, asseguren fonts comunitàries, fins i tot “estem explorant la possibilitat d’obligar a excloure les oenagés i altres actors de la criminalització si donen assistència a immigrants per raons humanitàries”. Ara mateix aquesta excepció no és vinculant.
L’equiparació de tracte als qui ajuden i trafiquen amb persones “és un tipus de política que fa temps que estan provant d’aplicar-la els països europeus i s’ha aplicat per exemple a Mèxic. Es tracta de detenir els activistes de drets humans per evitar, precisament, un enfocament de la immigració des del punt de vista dels drets humans”, afirma la investigadora Helena Maleno, activista de l’oenagé Caminant Fronteres, que treballa a l’Estret. “Les Nacions Unides, en canvi –diu Maleno–, estan en una altra línia, la de la solidaritat internacional, i, sota el dret internacional, el que fan les organitzacions de drets humans
L’ONU i Grècia preparen un registre per posar ordre en l’assistència a refugiats a les zones d’arribada
és aplicar aquesta solidaritat.
Els temors de Statewatch sobre l’actitud de Brussel·les davant l’ajuda humanitària als refugiats vénen també del canvi que es prepara actualment sobre el terreny a Grècia. L’Acnur, l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats, treballa amb les autoritats locals en la creació d’un registre de persones i organitzacions que es dediquin a ajudar refugiats per millorar la coordinació. Statewatch sospita que el tràmit dificultarà i fins i tot frenarà aquesta tasca. Laura Lanuza, portaveu de l’oenagé de socorristes Open Arms, considera, en canvi, que “aquest registre és molt raonable i és necessari, perquè hi ha gent que es posa una armilla groga comprada a la gasolinera i es dedica a traslladar als camps de refugiats, a 70 quilòmetres a l’interior de l’illa, als nouvinguts, cobrant-los”. A Lesbos, afegeix, “es donen situacions molt complicades i cal posar-hi ordre, sense criminalitzar ningú.