La Vanguardia (Català-1ª edició)

La balena de la inflació

La balena franca austral, declarada el 1984 monument natural, és un emblema argentí

- ROBERT MUR Buenos Aires. Correspons­al

No cal ser argentí per saber que les balenes no tenen orelles de burro. Però aquest és l’efecte que a primera vista es percep al polèmic esbós d’un nou bitllet anunciat pel Banc Central de l’Argentina. També fa l’efecte que el cetaci està de panxa enlaire. Les crítiques han forçat l’organisme emissor a modificar el dibuix i reconèixer el seu error.

La balena franca austral va ser declarada el 1984 monument natural. És un emblema del país i a l’escola els nens aprenen a identifica­r-lo com un dels animals més caracterís­tics. Tot i això, sembla que el dibuixant del Banc Central va faltar a classe aquell dia.

Tot just un mes després de l’arribada al poder de Mauricio Macri i del nomenament d’un nou president al banc, la institució va anunciar el 15 de gener l’emissió d’una nova sèrie de bitllets de curs legal amb valors facials més alts, acontentan­t així el sector financer i comercial, que des de feia anys ho reclamava davant la galopant inflació.

Lluny de la simbologia política que el kirchneris­me va ficar fins a la sopa o, més ben dit, fins als bitllets, el nou Govern va impulsar que els motius de la nova sèrie monetària estiguin basats en la fauna argentina, fet que en principi semblava que estava destinat a no causar disputes. Tot i això, l’equívoc dibuix de la balena al futur bitllet de 200 pesos ha provocat polèmica, encara que no tanta com la que al seu dia va provocar el de 100 amb la cara d’Eva Perón llançat durant el govern de Cristina Fernández.

Si en algun lloc de l’Argentina entenen de balenes és a Port Madryn, localitat patagònica de la província de Chubut i porta d’entrada a la península Valdés, patrimoni natural de la humanitat de la Unesco des del 1999 i un dels millors llocs del món per a l’observació de cetacis. Cada any, entre juny i desembre, centenars d’exemplars de balena franca s’allunyen del pol Sud per reproduirs­e en aigües més càlides durant l’hivern austral i moltes es concentren davant la península Valdés, que anualment rep uns 100.000 turistes que s’embarquen per veure de prop aquest colós, de durícies caracterís­tiques, que pot arribar a tenir 16 metres de longitud i 50 tones de pes.

Després de la difusió de l’esbós del nou bitllet, les xarxes socials van esclatar amb mems de tot tipus i també crítiques al dibuix, qüestionan­t que l’animal estigués al revés. Tres dies després de l’anunci, l’alcalde de Port Madryn, Ricardo Sastre, va tuitejar: “A qui va dissenyar el bitllet de 200 cal convidar-lo a conèixer balenes i que se n’adoni que la va posar al revés”.

Un dia més tard, Sastre va escriure a Facebook tota una explicació sobre l’error de l’esbós, citant experts científics. L’alcalde reproduïa les paraules de Silvana Dans, especialis­ta en mamífers marins del Consell Nacional d’Investigac­ions Científiqu­es i Tècniques. “És una idea poc feliç per a un dibuix. Una balena panxa a terra seria molt més fàcil d’interpreta­r per als qui no saben com és una balena”, deia Dans”.

Per la seva banda, Alejandro Arias, coordinado­r del Projecte Valdés de la Fundació Vida Silvestre Argentina, indicava: “El dibuixant va fer un esbós prenent un comportame­nt, en aquest cas el salt amb mig gir caient d’esquena. El dibuix no està ben fet, les aletes s’assemblen a un altre grup de cetacis, els rorquals (balena blava, emprenyada, per exemple), no a la franca austral”.

A més del bitllet de 200 pesos, aquest any també s’estrenarà el de 500, dedicat al yaguareté –també monument natural– i l’any vinent el de 1.000 pesos (66 euros), el motiu dels quals serà el hornero –un ocell–. Serà el de més valor i multiplica­rà per deu l’actualment més gran, el de 100 pesos (6,6 euros), que el kirchneris­me es va negar sempre a superar intentant tapar el sol de la inflació. També l’any que ve es renovaran amb motius faunístics els bitllets actuals: la taruca o cérvol andí –també monument natural– rellevarà el de 100 pesos d’Evita i el còndor substituir­à el de 50 pesos dedicat a les illes Malvines, l’altre paper moneda llançat durant el kirchneris­me.

 ?? VICTOR R. CAIVANO / AP ?? Polèmica. La inflació galo
pant ha obligat el Banc Central a emetre bitllets de més valor. A baix, el dibuix
de la polèmica
VICTOR R. CAIVANO / AP Polèmica. La inflació galo pant ha obligat el Banc Central a emetre bitllets de més valor. A baix, el dibuix de la polèmica

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain