La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez intentarà la investidura si el Rei l’hi demana després de la cita d’avui
El líder del PSOE aposta per un govern monocolor amb suports externs
“En Pedro acceptarà si el Rei l’hi encarrega”, manté l’equip del líder del PSOE en vista de la nova cita, avui, de Sánchez amb Felip VI. I aquesta és l’única certesa que té, perquè totes les altres coses són incògnites.
Per començar, a la direcció del PSOE no tenen ni la més remota idea de si Mariano Rajoy, que anirà a la Zarzuela a la tarda, tornarà a cedir el pas a Sánchez perquè vagi ell primer a la investidura i, si és possible, s’estavelli. De tota manera, alguns dirigents socialistes sospiten que Rajoy pot intentar “alguna jugada”. Per exemple, plantejar un altre candidat. “Bé que ha de fer alguna cosa”, intueixen. Però tot són especulacions. El que sí que tenen clar al PSOE és que tampoc no facilitarien la investidura de cap altre candidat del PP, segons té fixat la resolució que el comitè federal socialista va aprovar per pràctica unanimitat el 28 de desembre passat.
D’altra banda, Sánchez tampoc no té cap certesa que el Rei li encarregarà intentar la seva investidura. “Aquesta és la seva decisió”, diuen a Ferraz, on insisteixen que volen ser molt respectuosos amb les atribucions del Monarca. Ara bé, si ho demana, Sánchez farà un pas endavant: “Si es produís l’encàrrec, assumiria la seva responsabilitat: diria que sí i ho intentaria”.
A partir d’allà, Sánchez obriria una ronda de contactes amb la resta de les forces polítiques que podrien fer possible la seva investidura, per més que molts dirigents del PSOE es podin les mans al cap davant aquesta hipòtesi: “Una cosa és la investidura, i una altra, l’acció de govern”, diuen els crítics del PSOE. La primera la veuen possible, encara que perillosíssima, però, en canvi, la segona la veuen directament impossible.
Però Sánchez no llançarà la tovallola. Així doncs, si rep l’encàrrec d’intentar la seva investidura –encara que el líder del PSOE insistirà avui que Rajoy no pot abandonar les seves responsabilitats o, en cas contrari, se n’ha d’anar cap a casa– obrirà un diàleg, prioritàriament, amb els líders de Ciutadans i Podem, Albert Rivera i Pablo Iglesias. Molts al PSOE, per cert, van apreciar ahir en el líder de la formació morada una intenció evident d’abaixar el to, encara que mantingui la reivindicació de ser vicepresident d’un tripartit amb els socialistes i IU, per no ferir susceptibilitats. “L’altra vegada es va precipitar, això encara no ha començat”, van dir quadres del PSOE. De tota manera, altres van sospitar que tornava a fer “teatret”, aquesta vegada amb un to llastimós.
Amb Albert Rivera i amb Pablo Iglesias, diuen a Ferraz, Sánchez hi vol parlar de “polítiques concretes”. “El primer que farem és posar un document sobre la taula”, diuen a la direcció del PSOE. Un document que contindrà els vuit grans pactes ja anunciats per Sánchez –des d’uns nous pactes de la Moncloa, en el terreny econòmic, fins a una reforma constitucional en clau federal, en l’àmbit territorial–, més la trentena d’iniciatives parlamentàries ja registrades al Congrés.
Sánchez, segons el seu entorn, manté la seva preferència d’intentar forjar un govern monocolor –integrat només per socialistes i independents–, amb suport extern de Ciutadans i Podem. Tant Rivera com Iglesias ja han anunciat que en cap cas no ho acceptaran. Però aquesta continua sent l’opció prio- ritària del líder del PSOE, amb la seguretat que seria la que donaria més “estabilitat” a l’Executiu.
Molts al mateix PSOE continuen veient inviables les seves aspiracions, en tot cas. En són una prova les intervencions a porta tancada d’alguns presidents autonòmics i dirigents crítics al comitè federal de dissabte passat que ahir van ser difoses per la Ser. Totes les parts enfrontades al PSOE van mostrar la seva irritació per un fet que van qualificar de “lamentable i intolerable”, i es van acusar mútuament de l’autoria de la filtració. L’ambient intern és irrespirable: “Hem deixat que es perdi tot el respecte”.
La filtració del comitè federal causa irritació, en un clima irrespirable: “Hem deixat que es perdi tot el respecte”