La Vanguardia (Català-1ª edició)
El TC es planteja per primer cop el requeriment de Carme Forcadell
El Govern central vol que s’adverteixi també la comissió del procés
El Tribunal Constitucional (TC) torna a estar des d’ahir al centre de les tensions entre el Govern central, d’una banda, i el Govern i el Parlament de Catalunya, de l’altra. El motiu és que l’Executiu espanyol va presentar davant el TC el que tècnicament es coneix com a incident d’execució de sentència, amb relació a la que va anul·lar la declaració rupturista aprovada pel Parlament el 9-N.
El Govern central entén, en substància, que les institucions catalanes estan vulnerant aquella resolució amb la decisió d’activar la comissió d’estudi del procés constituent d’un Estat català. I, per primera vegada, demana al TC que utilitzi els nous instruments que la reforma legal de la institució va posar en marxa a finals de l’any passat per advertir directament la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els mateixos membres de la comissió, de la possible existència de responsabilitats penals si aquesta nova instància entra en funcionament.
La resolució que ara s’impugna “té per objecte la mateixa voluntat decidida de posar
El Govern central creu que el Parlament intenta dur a terme un “subterfugi” per tirar endavant el procés
en marxa, al si del Parlament de Catalunya, un procés constituent que, com a tal, no té cabuda a la Constitució”, assegura l’Executiu en les seves al·legacions. En aquest sentit, el text subratlla que la comissió es proposa explícitament identificar “les reformes de canvi social, polític i nacional que han de configurar un procés constituent a Catalunya” i “l’anàlisi de les diverses modalitats d’estructura d’estat i la seva expressió constitucional”.
L’Advocacia de l’Estat, que ha elaborat el text, diu que “el caràcter no legislatiu de la co- missió parlamentària (...) és només un subterfugi o frau per provar d’encobrir la inconstitucionalitat de les seves finalitats”. El Govern central creu, en suma, que s’ha atribuït “un clar efecte jurídic als treballs de la comissió”, perquè el seu informe i conclusions “poden donar lloc a una nova declaració política o a l’inici de decisions concretes per la consecució d’un procés constituent de secessió d’Espanya”.
L’Advocacia de l’Estat estima que l’informe de la comissió servirà “de fonament per a una subsegüent elaboració d’un text normatiu, o per a l’inici d’una tramitació legislativa, o bé per a la fixació de pautes jurídiques d’actuació” per part de la Generalitat. I torna a subratllar que del context polític i jurídic en què s’adopta la decisió “es dedueix amb claredat que la creació d’aquesta comissió no és sinó un subterfugi o excu- sa artificiosa per continuar avançant” en el procés. Per tot plegat demana que “es requereixi” la presidenta del Parlament de Catalunya i els membres de la comissió que “s’abstinguin de la realització de qualssevol actuacions tendents” a posar-la en funcionament.
Els membres de la comissió que serien requerits són els diputats Muriel Casals, Lluís Llach, Marta Rovira (JxSí), Joan Coscubiela, Albano Dante, Josep Lluís Franco (Catalunya Sí que es Pot), Andrea Levy i Enric Millo (PP).