Els guerrers de l’antifaç

Durant aquest carnaval de Venècia la policia pot exigir-te que et treguis la màscara

Que per carnaval la gent es disfressi o porti màscares té tota la lògica del món si calibrem que es tracta d’una celebració que, en èpoques més repressives, permetia més llibertat de l’habitual i, si es podia, un cert llibertinatge, i per a totes aquestes coses millor portar la cara tapada. Tot seguit ve dimecres de Cendra, i amb ell la Quaresma, que és època de recolliment, de mortificació gastronòmica i de repressió dels instints. Tot això, esclar, en teoria. És el que ens van ensenyar a escola. Però en l’actualitat, quan el cristianisme ha deixat de ser l’eix estructurador de la societat, de llibertat i de llibertinatge n’hi ha cada dia de l’any. N’hi ha prou de trobar les persones, els llocs i els moments ideals. I de mortificació gastronòmica durant la Quaresma no en veig gaire per enlloc si no és que, per mortificació gastronòmica, entenem entaular-se en un restaurant tecnodesballestat.

Si pensem en el carnaval de Venècia la primera imatge que ve al cap és la d’una màscara. Molts restaurants italians especialitzats en cuina vene-- ciana o friülesa en tenen alguna com a il·lustració o com a marca, des de la mediocre cadena La Tagliatella a aquell I Buoni Amici que hi havia al carrer Casanova de Barcelona (al mateix local on dècades enrere hi va haver el Parelladeta), que regentava Daviano Neri i que va tancar fa uns anys, deixant-nos per sempre més sense aquells fabulosos rigatoni sette squali que cuinava. Sette squali: set taurons, un per cada jugador de l’equip italià de waterpolo.

La novetat en aquest món de màscares és que durant el carnaval de Venècia, en aquesta edició que ja ha començat la policia pot exigir-te que te la treguis. El comandant de la policia municipal ha avisat que hi haurà controls als accessos a la ciutat: al Piazzale Roma i a l’estació de trens, i al llarg dels diversos recorreguts que permeten accedir a la Piazza San Marco: les Procuradories, la Torre del Rellotge, el pont de la Palla, la Seca... Un cop treta la màscara i identificat, podràs tornar-te-la a posar. El motiu és ben clar: hi ha la possibilitat d’un atac gihadista. Per això hi estaran prohibits els drons i hi haurà detectors de metall. També dues unitats operatives militars (en italià d’ara, “task-force”!) vestides de paisà, a més d’artificiers, unitats amb gossos ensinistrats i tiradors d’elit.

Tot això està molt bé i és comprensible, però llavors, si t’has de treure la màscara i tothom et veu la cara, ¿on queda el misteri, aquell que vam aprendre a les pel·lícules on apareixien festes de disfresses i que permetia que els personatges no sabessin qui era la persona a qui besaven? Imagino El Zorro intentant arribar a la Piazza San Marco, havent-se de treure l’antifaç perquè l’hi exigeix un municipal i tota la gent bocabadada:

– Dio can! Però si és el noble californià Don Diego de la Vega...!