Liceu, anells per a un debat

Avui tot procés de desacord del que és públic s’esgota després de la polèmica com si, argument rere argument, s’anés construint un laberint sense sortida. La polèmica desencadenada per la proposta d’intervenció de Frederic Amat a la façana del Liceu, aprofitant el fet que és necessària la seva rehabilitació, no pot acabar en un encreuament d’opinions contràries o favorables, encara que totes siguin legítimes. S’hauria d’aprofitar per aprofundir en algun dels aspectes clau per a la construcció de Barcelona com a referència cultural.

D’una banda, hem de considerar el paper de l’artista, no com a entitat aïllada assetjada pels vents del romanticisme o la bohèmia, sinó compromesa amb l’esdeve- nir de la ciutat, capaç de proposar i crear un llenguatge que permeti al Liceu de tornar a observar-se, no com a patrimoni, sinó com una realitat viva, amb les seves contradiccions i límits. La necessària recuperació de la societat civil com a factor d’impuls de canvis sobre la construcció intel·lectual i física de la ciutat. El finançament de Josep Suñol per realitzar el projecte no hauria de ser vist només com a simple contribució econòmica. Ha de ser observat com una intel·ligent aliança entre artistes, mecenes i institucions. Barcelona necessita aquesta força independent de la política per poder incidir en canvis que facin aflorar el potencial de la ciutat. També hauria d’afavorir una mirada política allunyada de la petita escala dels tecnicismes i endinsar-se en plantejaments ambiciosos, favorables a impulsar una ciu- tat cultural. Promoure la ciutat pensada i abandonar la ciutat del metre quadrat. Motivar la societat barcelonina a sortir a trobar una proposta de marcat caràcter contemporani que permeti cicatritzar la seva dificultat de relació amb el que és nou. Segons la meva opinió, el fet que l’obra proposada per Amat sigui reversible o efímera, en la seva vocació de permanència definitiva, concedeix al seu plantejament estètic la força d’una intervenció destinada al present.

La proposta de Frederic Amat hauria d’anar acompanyada del debat i la culminació del mateix debat sense obviar el fet que el Liceu necessita més recursos. El debat sobre la seva façana exterior s’hauria de prolongar en un debat sobre la seva programació artística, que és on s’han de mostrar les seves ambicions.