Més humanitat

Llegeixo que Suècia i Finlàndia amenacen amb expulsions massives de refugiats (“Refugiats d’anada i tornada”, Internacional, 29/I/2016), i em ve al cap el que Salvador Espriu va escriure ja fa unes quantes dècades, en plena dictadura: “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”.

Que fàcil és, penso, ser feliç, noble i culte, i solidari s’hauria d’entendre, quan res no posa en risc el teu petit món de benestar i et pots mostrar solidari, definirte com a antiracista, defensor sense escletxes dels drets humans, i sincerament creure-t’ho.

Resulta evident, però, que no és en els bons moments quan s’ha de demostrar res de tot això, sinó ara, quan tantes coses estan fent aigües i la mateixa idea de l’Europa comunitària està en dubte, i en molts llocs les formacions polítiques de la dreta xenòfoba estan escalant posicions i guanyant adeptes. Potser seria també el moment de replantejar-se els fonaments –mercantilistes en excés– sobre els quals es va crear aquesta Europa, per començar a posar damunt la taula bases més humanistes, socials i de justícia internacional.

JORDI GARCIA VILANOVA

Terrassa