Acadèmics amb gorres de beisbol

La moda és el reflex dels costums d’una època, és a dir, en paraules de l’historiador James Laver, és el mirall, no l’original. Dins dels límits que imposa l’economia, la roba s’adquireix, s’utilitza i es rebutja de la mateixa manera que les paraules, ja que satisfà les nostres necessitats i expressa les nostres idees i emocions.

Les exhortacions dels experts en llenguatge no aconsegueixen salvar termes passats de moda o convèncer la gent que utilitzi els nous correctament. Comprarem i utilitzarem aquelles peces que mostrin el que som o el que volem ser en aquell moment, i descartarem les que no ho aconsegueixin, per molt que ens les anunciïn reiteradament.

La indústria de la moda no és més capaç de conservar un estil que hàgim decidit abandonar que d’imposar-ne un altre que ens entossudim a rebutjar. Enormes pressupostos publicitaris i la cooperació de revistes com Vogue o Esquire no van ser capaços de salvar el barret, que durant segles va ser un component essencial del vestuari a tot el món. La roba informal, com la parla informal, sol ser folgada, despreocupada i amb colorit. Amb freqüència conté el que podríem denominar “paraules en argot”: texans, sabatilles de lona, gorres de beisbol... Aquestes peces no es podrien portar en una ocasió solemne sense causar desaprovació, però en circumstàncies ordinàries no susciten el mínim comentari.

Les paraules vulgars en el vestir aporten èmfasi i criden l’atenció, com passa en la parla. Els termes d’argot i els vulgarismes poden acabar al diccionari, i el mateix succeeix amb la moda col·loquial o vulgar. No obstant això, les peces o els estils que accedeixen al vocabulari de la moda procedents d’una font col·loquial normalment tenen una vida més gran que les que comencen com a vulgarismes.

Com recorda l’escriptora Alison Lurie, les botes de xarol fins a la cuixa, que van començar a ser utilitzades per les qua al seu dia van ser considerades “dones de lloguer” com a senyal que estaven disposades a fer realitat certes fantasies masculines, van sortir amb relativa rapidesa de la moda exclusiva. En canvi, els texans van anar guanyant terreny d’una manera gradual, evolucionant des dels seus orígens com a roba de feina fins al vestuari informal, primer, i, finalment, fins a la indumentària per a tota mena d’entorns i contextos.