Confiscar, no!

El fet de confiscar és absolutament condemnable; és el que feien els nazis amb els jueus

El problema dels refugiats està posant en crisi molts valors europeus. És una qüestió que no se sap com enfocar, però mentrestant estan aflorant actituds, comportaments, llenguatges i mesures que semblen endinsar-se en la llarga nit de la foscor totalitària. En un país de fortes arrels democràtiques i d’un desenvolupat esperit de progrés solidari com Dinamarca, el Parlament acaba d’aprovar una mesura que permet confiscar a tots els refugiats que arribin al país tots els diners o valors o béns que superin els 1.400 euros.

La finalitat, es diu, de la mesura és que els nouvinguts paguin les despeses corresponents als serveis que Dinamarca els donarà. Que els que puguin paguin el que se’ls dóna no és en si mateix un objectiu criticable, especialment en un país com Dinamarca en què l’Estat de benestar és el resultat d’una política de contribució solidària. Però el terme i el fet de confiscar són absolutament condemnables. Confiscar és el que feien els nazis amb els jueus; o els ocupants soviètics a Polònia o a Txèquia o a Lituània. Confiscar és l’expressió de la barbàrie; la confiscació no necessita lleis, és simplement el resultat de la força opressora.

Però quan a l’acció de confiscar s’hi pretén sumar –o adornar– l’emparament de la llei, és tota la societat la que assumeix la responsabilitat vergonyosa i vergonyant de la persecució infamant. Confiscar no és Europa. És més, Europa es va construir per no confiscar mai més; per no prescindir del dret ni menystenir la dignitat de les persones.

Certament, el problema dels refugiats està plantejant un fort dilema als països europeus. Un problema que el terrorisme agreuja i que la immigració desbocada d’origen simplement econòmic massifica encara més. Però és ara que Europa ha de fer valdre el que ha après de la seva pròpia història. Ara és el moment d’arriscar, com Angela Merkel està fent a Alemanya. Pot ser que això li costi vots dels reaccionaris neofeixistes; però benvinguda sigui la seva valentia. Europa no es farà ni serà res de futur amb la por ficada al cos; ni, sobretot, amb l’oblit del valor de la dignitat humana.

Confiscar no honora qui ho practica. Potser alguns refugiats no aniran a Dinamarca per por de ser confiscats. Però els danesos haurien de tenir por que ningú confisqui la seva llibertat.