La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sants-Montjuïc i Nou Barris, els districtes amb menys comerços
El programa d’actuació municipal de l’Ajuntament de Barcelona (amb una sigla que té una sonoritat contundent: PAM) reconeix que la falta d’activitat econòmica és un dels “factors de vulnerabilitat” per tenir en compte a l’hora d’impulsar mesures de “dinamització econòmica” als barris menys afavorits de la ciutat. Però, com es desprèn de les mateixes estadístiques municipals, amb aquest indicador per si sol no n’hi ha prou per treure conclusions.
L’escassetat de comerços, per exemple, agermana districtes amb una radiografia econòmica tan diferent com ara Sants-Mont- juïc i Nou Barris. Tots dos tenen la ràtio de comerços més baixa per cada cent habitants: 2,32 i 2,33, respectivament. El tercer fanalet vermell d’aquesta classificació són les Corts (2,99), que té una renda que tampoc no té res a veure amb la de Nou Barris. El districte que obté la medalla d’or és Ciutat Vella, amb gairebé sis comerços per cada cent habitants. Això significa que Ciutat Vella no necessita una atenció especial de les autoritats? Rotundament no, respon l’Ajuntament.
Altres criteris, a més de la falta de vigor del teixit comercial, tindran molt a dir per decidir com s’invertiran els 150 milions d’euros que el PAM preveu per al pla de barris. Es tindran en compte, entre altres factors, “els dèficits urbanístics, la baixa qualitat dels habitatges i la falta d’equipaments cívics, culturals i socials”. L’índex de dotació comercial, és a dir, la ràtio entre veïns i comerços, fa bona aquesta afirmació, segons la qual hi ha tres tipus de mentides: grans, molt grans i estadístiques.
El fet que Sants-Montjuïc o les Corts estiguin al costat de Nou Barris es veu des d’una perspectiva molt diferent si es contrasten els percentatges amb les xifres globals. Els dos primers districtes tenen molts menys locals buits que el tercer, amb un cens comercial de 5.066 locals de planta bai-
xa i només 4.000 en funcionament. Aquest era el dictamen del 2014, quan l’Ajuntament va fer l’últim recompte de les botigues (està previst que aquest any es faci un concurs públic per actualitzar els números). Set dels 73 barris de Barcelona tenen menys de 50 comerços oberts, d’acord amb aquest cens. Dos –la Clota, a Horta-Guinardó, i Vallbona, a Nou Barris– tenen xifres sorprenents: tan sols sis i vuit comerços oberts.
Però fins i tot aquestes quantitats a alguns els semblen molt generoses. A la Clota, expliquen les portaveus veïnals Àngels Corsellas i Roser Puig, “actualment hi ha menys comerços que als anys seixanta”. Tot i això, aquesta és la més petita de les preocupacions dels qui viuen en aquest racó de Barcelona, on per increïble que sembli encara queden carrers sense asfaltar o que fins fa no gaire encara no tenien clavegueram.