Germà llop, germà om

Cada any, quan pel gener arriba la setmana dels barbuts, els pagesos que resisteixen heroicament al peu del canó i persones lligades al món de l’equitació celebren la diada de sant Antoni Abat, el protector de les bèsties de peu rodó i dels animals domèstics, a més de patró dels traginers, els antics transportistes de mercaderies abans de l’aparició del motor de combustió.

Arreu de Catalunya, durant un parell de mesos encara es poden veure les tradicionals passades dels Tres Tombs, les vistoses desfilades de carros i tartanes tibades per ases, cavalls i mules. Durant el recorregut, a més dels animals de tir, el capellà beneeix tots els animals que se li presenten: gats, gossos, conills, lletons, canaris, lloros, periquitos i caderneres. Les últimes dècades també beneeix tortugues, hàmsters i serps. És la socialització del franciscanisme.

Sense entrar en disquisicions religioses tenyides d’animisme, em sembla bé que de tant en tant es facin actes simbòlics per reclamar la dignitat dels animals, uns éssers intel·ligents i amb sentiments que també tenen els seus drets. Tanmateix, però, no es pot caure en un excés de zel protector dels animals i deixar de banda els drets humans i la dignitat de les persones. No sóc ningú per blasmar les persones que estimen tant els gossos que els porten a la perruqueria cada

quinze dies, o que quan es moren els enterren en luxosos cementiris canins. Però ho trobo exagerat.

Darrerament també es parla de la dignitat dels vegetals. Mesos enrere, a La

Contra de La Vanguardia, Ima Sanchís va entrevistar el neurobiòleg italià Stefano Mancuso, autor –conjuntament amb la periodista Alessandra Viola– del llibre Sensibilidad e inteligencia en el mundo

vegetal. Aquest científic ha desenvolupat una teoria molt plausible segons la qual les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més: “No tenen ulls ni orelles, però perceben totes les gradacions de la llum i les vibracions sonores. El seu olfacte i gust són molt sensibles. Cada olor és un missatge, perceben les molècules químiques. Gràcies a les arrels, exploren el sòl cercant nutrients (nitrats, fosfats, potassi) amb extrema precisió. I tenen tacte, n’hi ha prou amb veure a càmera ràpida com palpa una planta enfiladissa”. Segons ell, les plantes “es comuniquen entre elles i amb altres animals, dormen, memoritzen, aprenen, cuiden la seva prole, prenen decisions i són capaces de manipular altres espècies”.

Per tot plegat, la restitució de la dignitat de les plantes hauria de comportar, per exemple, que s’eviti la tala indiscriminada d’arbres, i la cura de les espècies malaltes. Igual que s’ha de procurar el benestar dels animals, sobretot a les massificades granges. I, òbviament, s’han de defensar els drets humans, sense que els seus aferrissats promotors siguin acusats cínicament de bonisme.

El capellà beneeix gats, gossos, conills, lletons, canaris, lloros, periquitos i caderneres