La tradició del paisatge

ANN ARNOLD (1936-2015) Pintora del grup dels ruralistes

Un dels pioners del pop art anglès, Peter Blake, va fer un parèntesi en la seva carrera ascendent (el 1967 va dissenyar la coberta del celebèrrim Sgt. Pepper’s lonely he

arts club band, de The Beatles) quan va marxar a viure al camp, a prop de Bath, a mitjans de la dècada del 1970.

Allà va començar a pintar paisatges i escenes del folklore anglès. L’acompanyaven en aquesta aventura altres pintors: la que llavors era la seva esposa, la nord-americana Jann Haworth; el matrimoni format per Annie i Graham Ovenden; David Inshaw i una última parella, la composta per Graham i Ann Arnold.

El grup va fundar, a la manera dels pintors prerafaelites, la Germandat dels Ruralistes. Segons Peter Blake, els interessos dels integrants se centraven en la pintura de Samuel Palmer, les novel·les de Thomas Hardy, la música d’Edward Elgar, així com “el criquet, el paisatge anglès i els prerafaelites”. Amb aquests últims coincidien, precisament, en la naturalesa com un dels temes principals de la seva tasca pictòrica.

Per a alguns dels membres de la Germandat dels Ruralistes, l’aventura va arribar a la seva fi quan els va arribar l’encàrrec de dur a terme diferents il·lustracions per a la popular col·lecció Arden, centrada en la publicació de textos de William Shakespeare. Tant Peter Blake (el que va tenir més èxit de tots ells: per l’historiador Ian Chilvers, aquesta època reflectia de forma especial “l’atractiva combinació de sofisticació i ingenuïtat” del seu estil), com Inshaw i Haworth van abandonar el vaixell.

Els Ovenden i els Arnold van prosseguir en l’aventura a contracorrent, a despit de les modes i una crítica que tenia (i té) en l’estricta actualitat la seva raó de ser. Feien seu, sense saber-ho, el precepte del nostre Eugeni d’Ors (“Tot el que no és tradició és plagi”).

La cadena de televisió pública BBC va dedicar un docu- mental al grup dels Ruralistes el 1977. Portava per títol Summer with the brotherhood. En ell quedava patent l’absoluta falta d’interès per l’art d’avantguarda, reforçada per la reivindicació de la pintura i, més concretament, el paisatgisme. Més recentment, el 2008, la Southamphton City Art Gallery va dedicar-los una exposició retrospectiva: Ancient landscapes, Pastoral visions, Samuel Palmer to the Ruralists.

Ann Arnold, que va morir el 28 de desembre, es va iniciar en la pintura durant la segona meitat de la dècada del 1950, època en què va estudiar a l’Escola d’Art d’Epsom, una localitat situada al sud-oest de Londres. Una malaltia que va patir durant l’època d’estudiant la va portar a interessar-se i aprofundir en l’art com a mètode terapèutic.

Nascuda el 1936 a NewcastleUpon-Tyne, es va casar el 1961 amb el també pintor Graham Arnold. Com cada membre dels Ruralistes, va desenvolupar els seus propis mètodes i les seves pròpies tècniques (en el seu cas, l’aquarel·la i l’oli, principalment).

A la seva tasca com a pintora (va exposar amb regularitat en diverses galeries de Londres), cal afegir la que va dur a terme com a il·lustradora en projectes com el d’Arden entorn de Shakespeare. De la mateixa manera, va il·lustrar títols com Clare’s countryside: natural history poetry and prose (Heinemann, 1981), de John Clare.

La il·lustració de llibres la va portar, d’aquesta manera, a connectar amb aquesta tradició tantes vegades reivindicada: tant en la figura de prerafaelites com John Everett Millais o la mateixa Christina Rossetti (germana de Dant Gabriel i il·lustradora dels seus propis contes), tant en la d’altres il·lustres antecedents com John Tenniel (l’Alícia de Carroll) o John Flaxman ( L’Odissea).