Un peninsular de debò

Gabriel Magalhães és un peninsular perfecte. Va néixer a Luanda (Angola), on el seu pare treballava com a enginyer de mines. Es va criar al País Basc, envoltat de fills de treballadors immigrants a Beasain, entre els verds profunds del Goierri. Va estudiar literatura a la Universitat de Salamanca i va conèixer a fons l’ànima de Castella. Va tornar a Portugal amb la maleta plena de literatura espanyola i avui exerceix la docència a la Universitat de la Beira Interior, ubicada a Covilhã, antic empori tèxtil als peus de la Serra da Estrela, no gaire lluny de Castelo Branco. Magalhães no viu ni treballa a Lisboa. Des de fa uns anys aquest portuguès perifèric busseja en la cultura catalana, la realitat ibèrica que li faltava per conèixer. Amb tot aquest bagatge a sobre, acaba de publicar un llibre titulat Los españoles. Tenint en compte com està la situació, pocs s’haurien atrevit al seu país a acceptar l’encàrrec de l’editora Clara Pastor. A més a més de culte i intuïtiu, Gabriel Magalhães és un home valent.

El vaig conèixer fa més de set anys a Madrid en un debat sobre Espanya i Portugal organitzat per l’ambaixada lusitana. Un d’aquests debats en els quals es repeteixen molts tòpics i s’endolceixen les germandats. Hi ha un bon grapat de lusòfils a Madrid, gairebé una maçoneria, però una part d’Espanya continua tenint un greu problema òptic amb Portu- gal. Miren el mapa i veuen la península retallada, com si l’oceà Atlàntic rompés a les costes d’Extremadura i Galícia fos una península rocosa. En aquell debat madrileny, Magalhães va sorprendre per la profunditat de la seva mirada i per la subtilitat amb què és capaç d’expressar-se. Des d’aleshores és col·laborador mensual de La Vanguardia. El 2009 acabava de publicar la seva primera novel·la. Després n’han vingut dues més. I dos assajos. Los secretos de Portugal (RBA), una radiografia de la crisi portuguesa expli- cada al públic espanyol. I ara, Los españoles (Elba).

Magalhães, home valent, sap del que escriu: “Espanya és abans que res una tensió entre les seves diferents parts. Una tensió que genera subjugacions, exclusions, o en els seus pitjors moments, purgues cruels. Que no pensi el lector que proposo una visió negativa del país. Jo també espero i desitjo una Espanya de tothom. Però això encara no s’ha aconseguit de manera plena. Tot comença a la reconquesta: diverses cultures entaulen una singular batalla de molts segles. El que perdi serà silenciat, eliminat. Més de set-cents anys vivint així deixen una profunda empremta. Una tensió hispànica que encara perdura”.

Magalhães es va criar al País Basc, va estudiar a Salamanca, va tornar a Portugal i ara busseja en la cultura catalana