La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hi ha trucs malèfics en escena que no aplico”
Quina coincidència! A en Gregory me l’estimo molt perquè he cantat amb ell des que vaig començar. Va estar al festival de Pesaro quan vaig fer el meu debut, va estar a l’altre repartiment de l’Armide de Gluck quan vaig debutar a la Scala... i aquest estiu vam fer junts l’Otel ·lo de Rossini amb un gran èxit d’en Gregory. Una persona fantàstica”.
Amb rivalitat entre tenors o sense, Juan Diego Flórez no s’ha de preocupar gens ni mica per demà al vespre. Mentre que al Liceu encara hi ha algunes entrades per a les dues funcions d’aquest Otel·lo en concert dirigit per Christopher Franklin, al Palau s’ha penjat el “Sold out” per sentir cantar el tenor peruà. I no només napolitanes, com estava anunciat, sinó àries d’òperes de Mozart –un amor seu de joventut– i àries de Massenet ( Pourquoi me reveiller, de Werther), i també del Roméo et Juliette i el Faust de Gou
nod. Sembla que l’opinió dels detractors –que consideren que és una veu massa petita per a determinats papers– no torba la seva pau respecte al seu últim debut, en la
pell de l’Edgardo a Lucia di Lammermoor.
“Com es va sentir al Liceu en aquest paper? Va quedar satisfet amb aquell debut, el desembre passat?”, li preguntem. “Em vaig sentir molt bé, i sobretot em va omplir molt un personatge tan complet, amb aquella escena final tan emocionant. Et dóna certes experiències, per això vull cantar òperes noves”.
D’aquí quinze dies serà en Roméo a l’Òpera de Viena i a l’abril encarnarà per primera vegada Werther a París i, a més a més, debutarà a
Les huguenots a Berlín. Una immersió total en l’òpera francesa. És dels que s’aprenen el nou repertori començant pel text?
“M’ho aprenc tot junt. Les òperes que ja he cantat abans les refresco directament als assajos. Les noves les vaig estudiant, però, com que sempre tinc altres òperes a fer, i també concerts, i hi ha la família i tot plegat, vaig molt just de temps. Diguem que, de les tres òperes en què
debutaré, Werther, Il
templario, que faré a Salzburg en concert, i
Les huguenots, encara no he obert la partitura. Sí, sempre m’hi poso a l’últim moment”.
Flórez estudia primer en solitari, al piano, i després crida un pianista per passar l’òpera un parell de cops. “Cal cantar-la per fer-te-la teva,
metterla in gola, com diuen els italians, i també per interioritzar-la en l’àmbit dramàtic. Tot va junt. La història ajuda a posar-se a la pell del personatge, veure com et sentiries en la seva situació, i després cal reflexionar: tornar a la partitura i, sense cantar, analitzar cada moment”.
A la pregunta de si és obsessiu aprenent, Flórez assegura que no: “Intento que sigui fresc. L’avantatge d’aprendre una cosa nova és que ho aprens amb les pautes tècniques i dramàtiques que tens ara, amb les veritats del present, perquè quan tornes al tema tens altres veritats, una altra manera potser tècnica en els detalls. És difícil fer deixar-ho estar, sempre tens aquests vicis, aquestes maneres antigues de quan ho vas aprendre”.
Hi ha molts trucs per fer-se sentir per sobre dels col·legues en escena. Flórez pateix controlant la situació? “Sempre cal controlar –diu– perquè és una mica com un circ: has de saber fer malabars, és impossible deixar-se portar. Hi ha trucs malèfics, sí. He de dir que jo no els he aplicat, però sí que és cert que els cantants intenten mirar el públic, posar-se més endavant... Bé, la veu humana continua sent la mateixa, mentre que les orquestres han evolucionat. Es volen lluir, i els cantants obren la boca com si fossin peixos”.
A L’ÚLTIM MOMENT “Encara no he obert la partitura de cap de les òperes en què debutaré aquest any ”