Imitant el model del Barça

Ferran Soriano, antic responsable de les finances del Barcelona, va fitxar pel Manchester City el setembre del 2012 com a conseller delegat del club, el principal executiu. El va acompanyar el que havia estat director esportiu de Guardiola al club blaugrana, Txiki Begiristain, per ocupar el càrrec de director de futbol. El propietari de l’entitat

citizen, el xeic Mansour bin Zaied, va intentar imitar l’exitós model del Barça i ha completat el cercle amb el fitxatge de Pep Guardiola. Encara que criden l’atenció els seus fitxatges llampants, el club treballa especialment en la formació amb la idea de crear un estil de joc propi i homogeni en totes les categories fonamentat en la possessió de la pilota i la vocació ofensiva. A Manchester veuen Guardiola –que va fer debutar 22 jugadors de les divisions inferiors amb el primer equip del Barça, entre els quals Busquets, Pedro, Thiago, Rafinha o Sergi Roberto– com la millor alternativa per donar sortida als joves de la seva Masia, la City Football Academy, la ciutat esportiva més important del món, en què el club va invertir 250 milions d’euros. L’equip de Pellegrini ha inscrit 21 futbolistes del planter en la present Lliga de Campions. Unes idees potser romàntiques que tot i això no entren en col·lisió en una societat paradigma de la mercantilització del futbol, que té equips als EUA, Austràlia i el Japó i que recentment ha rebut una injecció de capital xinès. Però el Manchester City no vol donar la imatge de malgastador. La temporada 2011-2012 va registrar unes pèrdues de 120 milions d’euros, que es van reduir a 60 i a 20 els següents exercicis. En la 2014-2015 va declarar lleugers beneficis i ara es considera autosuficient. Augmenten els ingressos i la massa salarial esportiva s’ha contingut.