La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pregunteu-ho al porter
Anglaterra s’està quedant sense porters. La majoria dels equips de la Premier opten per estrangers, que resulten molt més barats i tenen experiència internacional
Dels 60 porters que figuren a les plantilles de la Premier League només 12 són britànics
Durant molt de temps els porters anglesos van ser considerats els millors del món i, sens dubte, els que s’adaptaven més bé a la pluja, el vent i els terrenys enfangats d’aquelles illes. Parlem de la postguerra, dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Aleshores no hi havia la fal·lera que el meta dominés els peus com un jugador de camp i fos la primera baula a l’hora de sortir des de darrere amb la pilota controlada. Però quan a la resta del món la norma era rebutjar amb els punys, ells ja abraçaven la pilota amb afecte.
Tot i això, avui dia són una espècie en extinció, com els rinoceronts negres. Hi ha jornades de la Premier League en què només un o dos porters de 40 de possibles són anglesos; la resta, forasters. Vuit equips no en tenen cap a la plantilla. De tots els porters suplents, només 12 disposen de passaport britànic. El futbol que va donar al món Peter Shilton, Gordon Banks i Ray Clemence ara només pot oferir Joe Hart, del Manchester City, i poca cosa més.
Els motius són fonamentalment dos: els diners i l’experiència. Els futbolistes anglesos estan sobrevalorats i resulten cars, perquè ara mateix la Premier és la lliga més rica del món gràcies a la fortuna que pa- guen BT i Sky en drets de televisió. Pel que costa un meta prometedor de Segona o Tercera Divisió, un club amb pressupost ajustat com el Bournemouth pot fitxar l’internacional polonès Boruc, el Sunderland pot tenir el romanès Pantilimon, i el Watford, el brasiler Heurelho Gomes. Els directors tècnics a l’hora de decidir ho tenen clar.
Quatre, només quatre, són els porters anglesos titulars a la Premier. Hart (que l’any passat va fer una gran exhibició contra el Barça a la Champions); Ben Foster, del West Bromwich; Ruddy, del Norwich, i Butland, de l’Stoke. Aquest últim, un gegant de 22 anys, és la gran promesa: ja ha debutat amb la selecció anglesa (el primer porter del club de les Midlands des de Shilton) i forma part de l’equip que disputarà l’Eurocopa a l’estiu.
Després del traspàs de Begovic al Chelsea, Mark Hughes li va prometre la titularitat i ha complert la seva paraula. Amb el Li- verpool interessat en els seus serveis, és realment molt probable que no li quedi gaire temps al Britannia Stadium.
Però el més escandalós no és que figures reconegudes com De Gea, Cech i Courtois ocupin les porteries dels grans de la Premier, ni tan sols que Ronald Koeman hagi portat el seu compatriota Stekelenburg a Southampton, o que el nordamericà Howard monopolitzi la porteria de l’Everton, o que el danès Schmeichel (cognom de pedigrí) sigui el preferit de Ranieri a Leicester. El més extraordinari és que el suec Nordfeldt i l’alemany Tremmel siguin els suplents del polonès Fabianski al Swansea o que el suís Spiegel i l’irlandès Randolph substitueixin l’espanyol Adrián al West Ham.
Les banquetes de la Premier estan atapeïdes de porters estrangers que no juguen. Un 40% dels contractats pels clubs professionals d’Anglaterra no fan mai de la vida una aparició amb l’equip, i un 70% disputen menys de 20 partits abans de canviar d’aires. Mentrestant, joves anglesos amb possibilitats com Jordan Pickford, Christian Walton i Joe Wildsmith no tenen oportunitats, encara que juguin per al Brighton, el Sheffield Wednesday i el Preston.