La Vanguardia (Català-1ª edició)
La indústria energètica, entre el clima i el petroli
Els baixos preus posen el sector en una conjuntura difícil
Hi ha sectors en els quals l’Administració ho té cada vegada més complicat per adaptar-se als canvis. És el que passa amb la tecnologia digital i el seu impacte sobre múltiples activitats. Però en l’energia passa al contrari: l’agenda política va molt de pressa, però la indústria té serioses dificultats per seguir el ritme. La cimera de París del desembre passat, l’acord internacional COP21 sobre canvi climàtic (amb els objectius mediambientals de la CE per al 2030 com a teló de fons) i l’actual entorn de preus baixos als mercats d’hidrocarburs han situat la indústria energètica en una conjuntura enrevessada.
“Cal compaginar aquests objectius, la reducció d’emissions, amb la viabilitat de les empreses. Els governs han de dissenyar un marc de referència estable i que tingui en compte els actors d’aquesta transició, les empreses, que són les que al final inverteixen”, comentava Antoni Llardén, president d’Enagás i de Funseam, la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental, que ahir i avui celebra a Barcelona el seu IV Simposi Internacional.
Eren els mateixos arguments que defensava Pedro Miró, actual president del Club de l’Energia, i conseller delegat de Cepsa, que va precisar que en aquest últim període “en matèria energètica, Europa ha perdut competitivitat perquè ha tingut una regulació més estricta que altres països, i això ha obligat les empreses a una exigència inversora més gran. Esperem que després de l’acord de París aquesta situació s’equilibri”.
Per Miró, el sector de l’energia ha entrat en un escenari en què “els baixos preus del petroli tenen un fort impacte en les companyies. Les companyies han demostrat una gran capacitat d’adaptabilitat, però hauríem d’aplicar processos de racionalització i entendre que hem entrat en una fase de baixes inversions”. L’alt executiu de la petroliera va demanar al govern espanyol que es plantegi aspectes com la prolongació de la vida útil de les centrals nuclears, què fer amb el carbó nacional i definir el mix entre energies renovables i gas natural.
En el rerefons d’aquestes demandes es troba la ràpida transició (lenta i desigual per l’opinió pública, vertiginosa en relació amb allò a què estaven acostumades aquestes empreses) que travessa la indústria energètica. “És necessari canviar les premisses en què basem
“La dificultat del sector energètic és com desfer-nos del que ja no necessitem”
les inversions”, explicava Teresa Ribera, directora de l’Institut du Développement Durable et des Relacions Internales (IDDRI), que va ser presentada per Maite Costa, directora de la càtedra de Sostenibilitat Energètica de la UB, que coorganitza les jornades.
Ribera la va encertar quan va assenyalar que “la dificultat del sector energètic no és tant afegir coses al sistema com desfernos del que ja no necessitem”. En aquest sentit, va assenyalar que es corre el perill de “deixar territoris atrapats en contextos sense sortida”. Ribera va afegir que “hi ha una demanda creixent de transparència de l’opinió pública al sector”. En això va coincidir Miró: “És un desafiament, el sector energètic té moltes carències en comunicació. Cal resoldre-ho”.
La jornada va ser clausurada per Antoni Brufau, president de Repsol, que va evocar també la magnitud dels canvis.