La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El populisme és expressió d’una democràcia viva”
Tinc 69 anys. Vaig néixer a Catanzaro (Calàbria) i visc a Roma. Sóc filòsof, no sóc intel·lectual. Estic casat i sense fills. Sóc crític davant tot poder i sóc radicalment laic. El poble és un constructe de la política: tot polític és populista! Defenso u
Per què diu: “No sóc intel·lectual”? Perquè no ho sóc: sóc filòsof, és diferent! Quina és la diferència? L’intel·lectual és conseller del polític. El filòsof analitza críticament el polític i tot poder. Què el va fer filòsof? Un bon professor de l’institut. Un professor et canvia la vida! Encara que m’apassiona també el dret.
La política conjuga les dues matèries... Per això m’interessa tant!
Però no es dedica a la política... Reflexiono sobre el poder i la política.
Reflexioni una mica sobre Espanya. Sobre què? Què li interessa?
Som súbdits: li sembla rellevant? No. No hi ha res més autoritari que el cap d’un partit d’esquerres, si no, vegi la història. Que el cap porti o no corona, és menor.
Però ser cap per herència... En un context democràtic com Espanya... tot és qüestionable, monarquia inclosa...
Això ho deia Podem..., però ja no. M’interessa Podem perquè està expressant la necessitat col·lectiva d’una altra política.
Una política populista? Si diu “populista” amb una connotació pejorativa...
N’hi ha una altra? N’hi ha, més enllà del prejudici i si entens que el poble no existeix com a fet natural, no és una creació de la naturalesa...
Ah, no? El poble el construeix la política: no hi ha comunitat cívica, no hi ha poble sense política!
No: el poble existeix per si mateix. No: el poble és un constructe polític, això ho afirma el meu col·lega Ernesto Laclau.
Qui és Ernesto Laclau? Un politòleg argentí postmarxista, admirat pels fundadors de Podem. Va morir fa un parell d’anys i sostenia que el populisme és consubstancial a la democràcia.
Per què? Perquè el populisme és reacció a demandes socials mal satisfetes, expressa una democràcia viva, sigui des de la dreta o des de l’esquerra. I Pablo Iglesias i els altres líders de Podem són uns bons estudiosos de Laclau.
Gràcies per il·lustrar-me. El polític és populista per definició, i tota política és populista, ja que construeix poble. Però Podem difereix del l’M5E italià. Els Quède Beppeels distingeix?Grillo no tenen perfil polític recognoscible.coratge cultural,I els una líders tradicióde Podem identificable.tenen an
No Què sóc creu vident, que però... passaràper quèa Espanya?no proveu una cosa nova, una aliança d’esquerres?
Que Sónel poder experimentsdeixi de compromesos...ser un sofà a conquerir i que passi a ser una eina per ajudar al bé comú... seria un bon experiment!
Ja... I com veu això de Catalunya? Espanya és una de les primeres unitats polítiques de la història d’Europa, però al seu si conserva identitats diferenciades molt fortes, paradoxalment...
Per alguna cosa deu ser. Per això serà molt difícil una solució satisfactòria per a totes les parts, ja ho he parlat amb la meva amiga catalana Ada Colau...
Hi haurà independència o no? Entenc les raons dels independentistes, però m’estremeix visualitzar una Catalunya aïllada d’Europa: la meva solució passa per una Europa de ciutats, no d’Estats.
Argumenti-la. Així va ser des de l’edat mitjana fins a l’edat moderna: a cada ciutat europea s’integraven cultures, llengües, ètnies, religions... Recuperem aquestes ciutats-món!
Què caldria fer per aconseguir-ho? Superar els dos models fracassats, l’assimilacionisme francès i el multiculturalisme britànic: el primer infravalora les diferències i el segon les juxtaposa sense més ni més.
Quin model proposa vostè? “Universalisme de la diferència”, li dic: no hi ha identitats tancades, homogènies, són totes polivalents, i el que suggereixo és que cadascuna d’aquestes diferències proposi la seva idea de l’universal, alguna idea! I les ciutats d’Europa són l’escenari idoni.
Ciutats en les quals bandades d’homes assalten dones... Alemanya ha fallat en la seva seguretat ciutadana, primer per por de semblar repressora... i després per por de semblar feble.
Aquest episodi pot fomentar una deriva de demagògia xenòfoba, no? Sí, plebiscitària, però això és evitable combinant democràcia representativa i consiliària, de consells especialitzats.
Mentrestant, a les nostres ciutats germina el gihadisme... Sí, això és una pandèmia globalitzada: aquests joves sans i guapos preparats per immolar-se... això està esquerdant tot càlcul polític! És un veritable imponderable...
I com podem enfrontar-lo? Aquests joves han perdut el sentit de si mateixos, del seu vincle amb la vida.., i el refan mitjançant la mort: és una síndrome psicológico-simbòlica... Només veig una manera de contrarestar-la: hem de formular una nova teoria del fet simbòlic amb urgència!