Els temes del dia

Les dificultats per eradicar els preocupants percentatges d’atur juvenil, i els alts costos econòmics dels tractaments contra el càncer.

LA recuperació econòmica no està arribant als joves. Aquesta és la pèssima conclusió d’un informe fet públic ahir, que obliga el conjunt de la societat a redoblar els esforços perquè la joventut pugui integrar-se amb més eficàcia i rapidesa al mercat laboral. L’elevada taxa d’atur juvenil espanyola, una de les més altes d’Europa, és un drama per als mateixos joves, però, sobretot, suposa un enorme desafiament de futur per al país.

Un dels principals problemes que es detecten deriva de la reducció de l’oferta d’ocupació per als joves com a conseqüència de la disparitat al mercat laboral, entre el que demanen les empreses i els perfils professionals que presenten els joves, la qual cosa posa de manifest una profunda i greu desconnexió entre el sistema educatiu i la realitat del sistema productiu espanyol. Un país que no sap apostar per la joventut és un país que limita les possibilitats de creixement i de progrés, mentre que tendeix a generar aturats de llarga durada i, per tant, un risc més important d’exclusió social de les persones.

La societat espanyola pateix d’un conjunt de debilitats estructurals que influeixen directament en l’atur juvenil. D’una banda, hi ha una alta taxa d’abandonament escolar, que es tradueix en un percentatge més elevat que l’europeu de joves amb un nivell de formació baix, que pateixen més atur. Però, d’altra banda, el país disposa d’una elevada proporció de joves molt preparats, amb alt nivell d’estudis, que es veuen obligats a la subocupació, amb tasques no conformes a la seva formació, o bé a emigrar a altres països per trobar llocs de treball de més qualitat. La falta de connexió entre el sistema educatiu i el pro- ductiu, com hem dit, és l’origen d’aquestes disfuncions esmentades. Hi caldria afegir l’escàs pes relatiu que té la formació professional de grau mitjà a Espanya, la qual cosa dificulta l’adaptació dels joves al mercat laboral. Això explicaria el fet que, des que ha començat la recuperació econòmica, trobin més fàcilment feina els més grans de quaranta anys amb experiència que els més joves.

El gran drama laboral de la joventut espanyola, malgrat això, va començar amb la generalització de la contractació temporal –la més elevada d’Europa–, que va impedir des d’aleshores la seva integració estable en les empreses, fet que els condemna a un futur d’inestabilitat laboral i social que explica, així mateix, els profunds canvis que registra la societat espanyola. A Espanya, més de tres quartes parts dels joves ocupats treballen de forma temporal o parcial, o de totes dues formes alhora, sense que vulguin aquestes modalitats de contracte. Val a dir que els joves acollits a aquests contractes durant els vuit anys que ha durat la crisi a Espanya han estat els més castigats, atès que els seus llocs de treball han estat també els més fàcils de rescindir.

Les estratègies adoptades per facilitar una integració més gran dels joves al mercat laboral no han donat gairebé resultat. Un dels grans reptes de la nova etapa política que s’iniciarà a partir de les eleccions generals del pròxim 26 de juny, precisament, hauria de ser donar resposta al problema de l’ocupació juvenil amb mesures que vagin en un doble camí: facilitar la contractació estable dels joves i propiciar una connexió més important entre les necessitats del sistema productiu i l’oferta del sistema educatiu.