La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un racista de llibre
El Partit Republicà es debat entre l’obligació de donar suport a Trump i la vergonya pels insults del nominat
Al nou Àtila de la política dels Estats Units, conegut com a Donald Trump, no li fa falta sortir de casa per provocar estralls. Cada vegada que obre la boca, un trumpada.
Quan la seva incontinència verbal fa diana en el rival, és a dir, en Hillary Clinton, els seguidors conservadors es delecten amb la seva llengua viperina.
Però la seva desmesura té tal proporció que fins i tot dins el seu partit s’escampa el pànic. El magnat immobiliari, fent honor a la condició d’outsider, continua servint-se de l’ego per provocar un imminent atac de nervis als republicans un mes després d’aconseguir ser el presumpte nominat dels conservadors en aquesta cursa cap a la Casa Blanca.
Llavors havia de començar el procés d’unificació, després d’un període de primàries en què van degustar el raïm de la ira. Els grans líders del partit –com Paul Ryan, president de la Cambra de Representants, o Mitch McConnell, el del Senat– es van tapar el nas, van mirar cap a una altra banda pel bé del Partit Republicà (GOP) i li van donar el seu suport. Tot sigui per guanyar la presidència. Els seus esforços, com els de tants d’altres, semblen en va.
El partit es troba consternat. L’última ostentació és la desqualificació que el showman i estadista va fer del jutge Gonzalo Curiel, que instrueix un dels presumptes fraus de la Trump University.
“Lamento profundament aquests comentaris. Afirmar que una persona no pot fer la seva feina per la seva raça és el que als llibres de text es defineix com a expressió racista. Crec que això ha de ser totalment repudiat”.
Ho va dir ahir Ryan. És la segona vegada que es mostra compungit en públic des que va sufragar la setmana passada el “seu candidat”, una vegada que aquest va acusar el jutge Curiel de prejudicis contra ell pel fet de “ser d’origen mexicà” i que, per tant, caldria recusar en la inves- tigació del seu cas. El magistrat Curiel va néixer a Indiana i es va criar a Chicago, de pares emigrats de Mèxic. L’avi de Trump va arribar d’Alemanya.
Hi ha condemnes carregades de simbolisme. “Si el meu pare fos viu, seria la primera vegada que no votaria el nominat del GOP”, va assegurar en un tuit Michael Reagan, fill del gran president mite dels conservadors.
El senador Lindsay Graham, un dels que van sortir més mal parats d’aquestes primàries, va apressar els republicans a retirar el suport al candidat, oficiós fins a la convenció de juliol a Cleveland.
Hi va haver altres competidors que també es van pronunciar. “Per descomptat que és inapropiat atacar un jutge per la seva etnicitat”, va afirmar Ted Cruz. També d’origen hispà, Marco Rubio, un altre dels que miren a una altra banda, va replicar que la desqualificació a Curiel “no reflecteix el que és el Partit Republicà ni el que som com a nació”. I va afegir: “Vaig participar en la cursa presidencial i vaig avisar que això passaria”.
Líders com el senador John McCain o Kelly Ayotte han optat per esquivar la qüestió. Es troben en una posició difícil perquè es juguen al novembre els seus escons al Senat i a la Cambra de Representants. Defensar Trump els allunya de les minories, criticar-lo els posa en contra les bases blanques.
Els estrategs del partit fan càlculs. Si el candidat continua per aquest camí –i tenen clar que com més li diguin que no ho faci, encara ho farà més–, els somiats suports d’hispans o negres s’esfumen i recuperar la Casa Blanca sona a quimera.
“Creieu que la resposta és Hillary Clinton? Nooo”, es va preguntar i va respondre ahir Ryan. Però l’ex-primera dama festeja el vot dels republicans menys radicals, espantats pel trumpisme.
“Ja vaig advertir que això podia passar”, diu Marco Rubio sobre l’actitud del candidat, a qui dóna suport Ryan torna a criticar l’acusació racista de Trump a un jutge, però no veu cap altra via davant Hillary Clinton