No expliqueu tantes coses

En el principi van ser les empremtes digitals. Des de finals del segle XIX han estat el mètode ideal per detectar qui ha comès un delicte o un crim. Més recentment s’hi han afegit les proves d’ADN. Però, com que molts delinqüents tenen una obsessió malaltissa per omplir-se el cos de tatuatges, les autoritats, que no es mamen el dit, consideren que són una altra font d’informació valuosa. Qui s’ho ha pres de manera més seriosa és –per descomptat– l’FBI, que, juntament amb un grup de científics de l’Institut Nacional de Normes i Tecnologia nordamericà, ha desenvolupat un mètode per reconèixer persones i calcular-ne les intencions per mitjà dels seus tatuatges. Ja no es tracta sols d’identificar un sospitós per una foto o una gravació en la qual aparegui un dels seus tatuatges, sinó –aquest és l’avenç important– d’estar al cas de quina ideologia té i preveure quins delictes pot cometre en el futur.

Jo he vist gent amb la cara del Che Guevara tatuada a l’avantbraç, i gent amb les Torres Bessones de Nova York (i amb la A dins d’una circum- ferència, i amb una creu, i amb la cara de Franco). He vist persones amb l’estelada al pit i persones amb la bandera espanyola, uns amb la constitucional i d’altres amb la del pollastre. Tinc un conegut que llueix una enorme Mare de Déu de Montserrat tatuada en una cuixa, i conec una noia que du sobre la mamella esquerra una frase de Paulo Coelho. ¿Què ens diuen tots aquests tatuatges sobre el comportament futur d’aquestes persones? Probablement no gaire cosa però possiblement moltíssima. La tecnologia que l’FBI ha creat l’han provada amb reclusos de les presons estatals i federals i, com que durant les proves no els van avisar que els estaven fent servir de conillets d’Índies, molts ciutadans adverteixen que aquest mètode pot comportar una nova retallada de llibertats; en aquest cas, la llibertat de portar al cos el tatuatge que vulguis, sense que ningú no n’hagi de fer res. Però quan veus que tal regidor de Cardedeu du una àguila nazi tatuada al braç o et creues amb un individu amb la esvàstica al turmell, és inevitable preguntar-te què deu córrer pel cervell d’aquests bípedes. ¿I pel de la noia amb la frase de Paulo Coelho a la mamella? No vull ni imaginarne la buidor. Diu l’FBI que els tatuatges són “una font inexhaurible de dades”, que permeten intuir “afiliacions a bandes criminals, subcultures, creences religioses, rituals o ideologies polítiques”, i és evident que és així. Per això em sorprenen els que porten tatuatges i protesten pel fet que les policies i els serveis d’intel·ligència n’obtinguin informació significativa. Ningú no t’obliga a convertir el teu cos en un carnet d’identitat que aporta més detalls sobre tu que el teu propi DNI. ¿De què es queixen, doncs, si són ells mateixos els que donen un munt de dades sobre el que els barrina el cap? I sense que ningú no els ho hagi demanat.

Es tracta d’un mètode per preveure les intencions de les persones per mitjà dels seus tatuatges