El bon govern

Han passat vint-i-un dies des que es va celebrar el debat d’investidura i seguim intentant dibuixar escenaris per mostrar el camí per a la consecució d’un nou govern per a Espanya.

Una de les qüestions a destacar és que el debat parlamentari ha estat més centrat a criticar el mal govern del Partit Popular que a recuperar les línies mestres del bon govern, la qual cosa ha propiciat l’exaltació de la crítica als mals que afligeixen a la nació que són, per aquest ordre, Mariano Rajoy, el Partit Popular i les seves polítiques. El debat no s’ha orientat a fer un recordatori de com podem restablir el bon govern, aquell que persegueix el bé comú, i desterrar el mal govern, el que fa triomfar l’interès propi. Si bé ja no vivim entre tirans, no hem de deixar d’observar que hi ha maneres i pautes de conducta en les nostres democràcies que podrien arribar a fer-nos pensar que a Espanya és el llop qui protegeix al ramat.

La qüestió del bon govern, clar en els seus plantejaments teòrics, emet una estranya llum que dificulta el seu desenvolupament pràctic. Ja Norberto Bobbio ho advertia en parlar amb Maurizio Viroli sobre la República Italiana. En què consisteix el bé comú? T’ho has preguntat alguna vegada? És el bé de la col·lectivitat? O el de cadascun dels ciutadans?

En un gran nombre d’ocasions, durant el debat d’investidura, es va anteposar el bé col·lectiu sobre el del ciutadà i, en unes altres, el bé individual sobre el col·lectiu. En unes ocasions, s’apel·la a la defensa del ciutadà quan es parla dels seus drets i, en unes altres, al bé col·lectiu, per restringir-los. Tots els espanyols tenim dret a pronunciar-nos en el debat de la sobirania nacional i, tot seguit, es restringeix, es difumina fins a perdre’s aquest dret, considerant que és millor pel bé col·lectiu no obrir aquest debat.

La línia divisòria entre el bé col·lectiu i el de cadascun dels ciutadans és tan transparent, tan imprecisa, que ens porta a acceptar que el bon govern, malgrat disposar d’adequades lleis, normes, constitucions i estatuts, només és possible amb bons governants. Només és possible si les preocupacions dels polítics se centren a aprofundir en el significat del bon govern, per qüestionar el dolent.

I no al contrari.