La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una pel·lícula d’espies basada en fets reals
Els Ducs, un grup de hackers al servei de Moscou, va llançar el ciberatac contra Clinton
Els ciberatacs que els serveis d’intel·ligència dels Estats Units atribueixen a hackers que treballen a les ordres de Moscou van camí de convertir-se en una novel·la d’espies, que aviat tindrà la seva pròpia pel·lícula i que inevitablement haurà de portar com a subtítol allò de “basat en fets reals”, perquè la CIA i l’FBI han reunit prou informació per concloure que l’ofensiva russa no és una història de política-ficció, sinó que és real com la vida mateixa, ha interferit seriosament en les eleccions i està amenaçant el funcionament de les democràcies, als Estats Units i a Europa.
I la pel·lícula tindrà un protagonista clar, els Ducs, que és el nom del grup d’espionatge cibernètic amb bons recursos i ben organitzat que ha estat treballant per al Govern rus almenys des del 2008 i l’ofensiva del qual contra el sistema informàtic del Partit Demòcrata va alterar seriosament totes les estratègies de campanya de Hillary Clinton i també de diversos candidats al Congrés.
La CIA sosté com una evidència incontestable que la intenció dels atacs era afavorir l’elecció de Donald Trump com a president, mentre que l’FBI, que dirigeix el republicà James Comey, es reserva la seva opinió, no diu ni que sí ni que no, quan va ser precisament l’Oficina d’Investigació Federal la que en la seva vigilància de la xarxa –ja que els Ducs intentaven contínuament piratejar ordinadors de la Casa Blanca i el Departament d’Estat– va descobrir l’atac dels hackers russos i va avisar la direcció del partit.
Un treball d’investigació publicada ahir per The New York Times assenyala que l’FBI va advertir els demòcrates que eren atacats catorze mesos abans de les eleccions, però que la reacció va ser escassa i lenta perquè els afectats “van subestimar la gravetat de l’atac cibernètic”. Fins al punt que el responsable del sistema informàtic dels demòcrates no es va prendre seriosament els avisos de l’agent especial Adrian Hawkins, un altre protagonista de la pel·lícula que va haver d’insistir una i mil vegades que havien de prendre mesures per bloquejar l’accés als intrusos. Però els primers avisos es van fer via telefònica. “Jo no tenia manera de diferenciar la trucada que acabava de rebre d’una trucada de broma”, s’ha justificat per escrit Yared Tamene, responsable informàtic dels demòcrates en un memoràndum intern, obtingut pel Times. La badada demòcrata va permetre que els Ducs es moguessin al seu aire pels ordinadors del partit durant gairebé set mesos i penetrar dins l’ordinador de John Podesta, el cap de campanya de Clinton. No va ser fins que Wikileaks va irrompre en campanya que els demòcrates van començar a reaccionar, però ja era massa tard.
Portant a col·lació misèries del partit i dels seus candidats, els Ducs van convertir la campanya en un desfici per a Hillary Clinton i fins i tot van provocar la dimissió de la presidenta del Comitè Nacional, Debbie Wasserman Schultz. Que aquells atacs van ser determinants per al resultat entra en el terreny de l’opinió i és impossible de verificar, però ja s’ha constatat que sí que van ser determinants a Ucraïna. Ara els demòcrates pretenen que els membres del col·legi electoral que han d’elegir el 45è president coneguin els informes de la CIA i l’FBI perquè votin a consciència. Larry Lessig, un professor de Harvard, va assegurar ahir a Politico que li consta que almenys vint votants republicans estan disposats a no votar per Trump. Per capgirar el resultat calen 37 desercions. No tindrem pas aquesta sort!
El Partit Demòcrata no es va prendre l’atac seriosament fins que va ser massa tard, segons ‘The New York Times’