La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els rebels abandonen Alep.
El règim permet a la fi la sortida dels combatents rebels i les seves famílies
El rais sirià, Baixar al-Assad, va declarar ahir que “s’ha fet història” amb la rendició dels rebels a Alep. Els combatents i les seves famílies van abandonar en autobusos els seus reductes a la ciutat.
L’elecció no era fàcil. En el dilema dels rebels de l’est d’Alep entre continuar combatent en les seves posicions amb les conseqüències de morts i destrucció de la població civil o deposar les seves armes, ha prevalgut aquesta última opció. Amb els famosos autobusos verds, amb ambulàncies, van ser ahir evacuades en dues tandes unes 2.500 persones, entre combatents, familiars i 108 ferits. Des del barri encara en poder dels grups armats de l’oposició van ser encaminats a Al-Ramussa, un barri de la zona governamental, on grups de veïns van proferir crits de victòria a l’exèrcit, i des d’allà a una localitat de la província d’Alep, des de la qual podran dirigir-se més tard cap a Idlib, últim reducte de la rebel·lió.
En principi es tracta d’evacuar al voltant de 4.000 combatents rebels amb les seves famílies (es calcula que unes deu mil persones) al llarg de diverses jornades, en un programa encara sense precisar.
Abans d’abandonar el barri, alguns dels evacuats van calar foc als seus estris i els caps rebels van destruir documents, i es formar una fumarada sobre la localitat. L’altra part de l’acord consisteix a aixecar el setge a les localitats xiïtes de Fuah i Kafraia, a la província d’Idlib, imposat pels rebels des de fa temps. Obrien el comboi vehicles del comitè internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, amb les seves banderes al vent.
Algunes persones evacuades van expressar la seva alegria mentre d’altres ploraven en pujar als autobusos. El destí dels que han preferit refugiar-se a Idlib, amenaçada per una altra batalla anunciada, és incerta.
L’enviat especial de Nacions Unides per a Síria, Staffan de Mistura, va advertir que la ciutat d’Idlib corre el risc de convertirse en “la següent Alep”.
També va recordar que, a més dels rebels i les seves famílies, encara queden atrapats a l’est d’Alep uns 40.000 civils, gent que “ha tingut la mala sort de viure en aquella zona de la ciutat”, per la qual cosa va demanar que personal de l’ONU supervisi l’evacuació.
És patent que ha disminuït la força dels rebels i que han perdut suports entre la població de Síria. El rais Baixar al-Assad va sortir a felicitar tots els ciutadans sirians per l’“alliberament d’Alep”. Amb això “no només ha canviat la situació a Síria, sinó a tota la regió i a tot el món; hi haurà un abans i un després d’Alep”.
Des de fa uns dies es respira a Damasc un ambient de triomf. Un exministre comparava la caiguda de l’est d’Alep amb la de Saigon. Al final aquesta cruenta batalla ha acabat, però la guerra continuarà, tal com sovint ha promès el president Al-Assad, fins a conquerir l’últim territori ocupat.
A l’agost es va aconseguir un altre acord per a l’evacuació de diversos milers de rebels amb les seves famílies de la localitat de Daraia, als afores de Damasc, que es van digerir també cap a Idlib. Daraia havia estat un altre símbol de la rebel·lió quan es va revoltar contra el règim el 2012. La seva situació, a la perifèria de la capital, prop de l’aeroport mi-
L’enviat especial de l’ONU recorda que a l’est de la ciutat queden atrapats 40.000 civils
litar de Mezze, la converteix en una localitat molt estratègica, per la qual cosa va ser assetjada durant molt de temps per l’exèrcit sirià. Homs, denominada la capital de la revolució, també va sucumbir abans als atacs i al setge de les tropes de l’exèrcit.
En la llarga batalla d’Alep hi han participat unitats d’elit de l’exèrcit sirià, com la Força Republicana i la quarta divisió, a més d’aguerrides milícies xiïtes del Hizbul·lah libanès, de l’Iran, de l’Iraq i fins i tot palestines. Ha estat molt important l’acció d’aquestes milícies aliades del règim. L’ONU ha acusat una milícia iraquiana d’haver comès atrocitats contra civils en entrar als barris rebels, anant casa per casa matant els seus ocupants, inclosos nens.
L’èxit d’Alep ajudarà sens dubte als canvis diplomàtics internacionals entorn de la figura d’Al-Assad. Països com Turquia han anat suavitzant la seva posició respecte al president sirià, a qui abans consideraven el gran enemic que calia enderrocar. Egipte ha disminuït les seves crítiques. L’Aràbia Saudita i Qatar, en canvi, no han modificat les seves actituds i continuen armant i donant suport als grups rebels que lluiten a Síria i que, ja extenuats i molt dividits, han hagut d’abandonar l’est d’Alep. El seu fracàs militar en precipitarà l’ocàs, encara que, derrotats a les ciutats, podran potser continuar enfrontant-se amb les forces armades sirianes a les regions rurals. Al final, la batalla d’Alep ha acabat abans de Nadal, com volien alguns estadistes i abans que el nou president dels Estats Units comencés el seu mandat. L’elecció de Donald Trump va ser qualificada a Damasc de “bona notícia” i va suscitar entre els grups de la rebel·lió sospites que potser podria disminuir la seva ajuda.
Aquests dies pels carrers embassats i rebentats dels barris de l’est de la ciutat, entre molts edificis en ruïnes i abandonats, circulen famílies senceres a la recerca d’un habitatge per poder viure-hi. Com es repoblaran aquests barris desnonats?
A prop de l’aeroport hi ha un centre que acull els que van sortir dels seus habitatges de la zona rebel. Sota la pluja, moltes dones cobertes amb negres capes, amb els seus fills, esperen magres racions de menjar diari, la distribució de matalassos d’escuma, mantes i roba d’hivern. Fan cua davant el dispensari organitzat per una organització governamental russa. És una simple estampa dels desastres de la guerra.