La Vanguardia (Català-1ª edició)
El dòlar es dispara i acosta la paritat amb l’euro
oeL’alça de tipus situa el bitllet verd en el nivell més alt dels últims 14 anys oeLa debilitat de la moneda europea afavorirà les exportacions
El dòlar ja té molt a prop la paritat amb l’euro. La pujada d’un quart de punt en els tipus d’interès de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units dimecres passat, juntament amb l’anunci de tres noves alces el 2017, va portar ahir el bitllet verd a superar els 103 punts a l’índex global del dòlar –que mesura l’evolució davant les principals divises–, el màxim des de finals del 2002. En el cas de l’euro, debilitat a més per l’extensió nou mesos més del programa de compra de bons del Banc Central Europeu fins al desembre del 2017, el camí està ja expedit cap a la paritat, que podria arribar més aviat del previst.
Un euro feble resta atractiu per a l’arribada a Europa dels grans inversors internacionals, del golf Pèrsic o Àsia. Però d’altra banda, millora la competitivitat de les empreses exportadores, la qual cosa pot impulsar el creixement, i encareix les importacions, des de l’energia als béns d’equipament o els serveis. Un euro baix és bo per al turisme receptor, però perjudica el poder de compra de tots els que viatgen als Estats Units o les múltiples àrees del món dominades pel dòlar.
Ahir, per un euro va arribar a pagar-se tan sols 1,0368 dòlars, una cosa no vista en els últims 14 anys. El desacoblament entre la política monetària de la Fed i la del BCE continuarà pressionant en la mateixa direcció el tipus de canvi. Al tancament d’aquesta edició, el canvi s’acostava als 1,04 dòlars. Ahir, el Banc d’Anglaterra va deixar els tipus en el 0,25%.
La Reserva Federal segueix el seu propi camí, que s’adapta a la realitat del país –amb plena ocupació, creixement sostingut i inflació creixent– i a la senda marcada pel president electe, Donald Trump. El seu pla de rebaixes fiscals a les empreses i la despesa més gran en infraestructures constitueixen un paquet d’estímuls que prendran a partir del 20 de gener el relleu al període d’expansió monetària més important en dècades. Amb aquest vent de cua, Wall Street consolida de moment els 20.000 punts del Dow Jones i els màxims històrics a la resta de grans índexs. Res no sembla capaç, ara mateix, d’enterbolir l’orgia en els actius dels Estats Units. Els que parlen de bombolles són qualificats de negatius o pessimistes. Però alguna cosa es mou sota la superfície. Per exemple, al mercat de bons, on la correcció experimentada des del 8 de novembre –el dia de la victòria electoral de Trump– és fortíssima. L’expectativa d’una vida amb els tipus normalitzats ha provocat una estampida dels bons en circulació, l’alt preu dels quals ha passat a millor vida, impulsant la rendibilitat. El bo del Tresor dels Estats Units ha passat de rendir un 1,8% el novembre a un 2,6% ahir mateix.
Els actius refugi, sobrevalorats en temps en què als diners els faltava valor, s’estan desplomant. L’or, per exemple, ha perdut un 17% des de l’estiu passat, anticipant un canvi de cicle en la política monetària, tal com s’està produint. Tots aquests moviments s’assenten sobre la base que hi continua havent un excés de liquiditat al món, com en els últims anys. Mentre es mantingui, Wall Street continuarà cavalcant en màxims i les borses europees –més barates, però, encara així, inflades pel BCE i el finançament gairebé de franc de les empreses– tractaran de deixar enrere la desconfiança en l’economia europea i els dubtes sobre l’euro per atacar noves cotes.
Ahir, l’Ibex va tancar en els 9.340,8 punts després de pujar un 1,3%. En un any complexíssim pels vaivens provocats pel preu del petroli, els dubtes sobre la Xina, el Brexit i la inestabilitat política, el selectiu espanyol ha aconseguit reduir les pèrdues a poc més del 2% des de gener.
Després de l’extensió dels estímuls del BCE, el Banc d’Anglaterra també congela tipus El mercat de deute s’ha ensorrat i el bo dels Estats Units ja rendeix més del 2,6%