La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pare de la Nadia a la seva dona: “Et vinc a buscar i ens n’anem”
Les converses gravades revelen que la mare coneixia la presumpta estafa
Les escoltes telefòniques fetes pels Mossos d’Esquadra als pares de la Nadia demostren que estaven a punt de fugir quan van ser detinguts i que la mare, contràriament al que va declarar davant el jutge, estava al corrent de les mentides del seu home.
Fa cinc dies que Margarita Garau no surt d’una de les habitacions de casa de la seva mare a Santa Maria del Camí, la localitat mallorquina a la qual es va traslladar diumenge amb la Nadia per lliurar-ne la custòdia a l’Antonia, la tia materna preferida de la nena i padrina. Garau no menja. Es passa el dia vomitant. Fa dies que no parla amb ningú. Ni tan sols per defensar-se dels que l’acusen, amb la seva parella Fernando Blanco, d’haver utilitzat la seva filla d’11 anys malalta per estafar milers de persones que durant anys van creure que la família necessitava diners per salvar la vida de la nena.
Els primers dies, davant els seus cinc germans, encara desconcertats, els seus cunyats, la seva mare, els seus amics i davant el jutge, la mare de la Nadia va assumir el paper d’una altra víctima innocent més de les mentides de Fernando Blanco. Després de ser detinguda pels Mossos d’Esquadra, just fa avui una setmana, va assegurar davant el titular del jutjat d’instrucció número 1 de la Seu d’Urgell, Ignacio Risueño Puchades, que acabava de saber que era mentida el viatge a un hospital de Houston on Blanco volia portar la Nadia per operar-la una altra vegada. Va dir que s’havia assabentat aquells dies que, en lloc de metges, el seu marit portava la nena a curanderos i va lamentar que el seu marit no li hagués explicat la veritat. “Estic molt enfadada. No em podia esperar mai res d’això. Hauria posat la mà al foc per ell”.
Però no se la van creure. A diferència de Blanco, el jutge va deixar la mare en llibertat entenent que Garau no representava un risc de fuga, amb el pare empresonat. Però, tot i això, no l’eximeixen de cap responsabilitat
Els Mossos no eximeixen Garau de cap responsabilitat en la presumpta estafa Quan parlaven sobre com podien evitar ser escoltats, els mòbils ja estaven intervinguts
en la presumpta estafa protagonitzada per tots dos. A parer dels Mossos de la unitat territorial d’investigació del Pirineu encarregada del cas, tots dos eren conscients de l’engany milionari que no només ha provocat la indignació dels que van donar diners per ajudar la nena, sinó que ha posat en risc moltes altres campanyes que sobreviuen de la solidaritat.
N’hi ha prou de llegir la transcripció de les trucades que va protagonitzar la parella els dies previs a la detenció d’ell per entendre el paper que jugava cadascun en aquesta trista història. Les converses apareixen en el sumari i en el seu moment van ajudar els Mossos a frustrar el pla de fuga que el pare havia preparat, amb el total consentiment de la mare.
“Pensa, pensa... Si tu consideres que en una setmana ets capaç... Em jugo la pell, et vinc a buscar i ens n’anem”, diu Blanco
“Digues que en Fernando se n’ha anat a Madrid. Que ja no hi parles. Que tot és mentida”
a Garau, tartamudejant en algun moment de la xerrada. Aquell dia, el pare ja feia dos dies que era fora de casa. Havia arribat fins a França, passant per Andorra, i s’havia proveït de diverses targetes de telèfon dels països veïns amb les quals pretenia, va explicar a la seva dona, esquivar les possibles intervencions telefòniques dels Mossos.
Cap dels dos, malgrat els coneixements que deien que tenien sobre com treballa la policia, no podien sospitar que els Mossos aconseguissin l’autorització judicial per punxar-los els telèfons amb tanta rapidesa. Quan parlaven sobre la manera d’evitar ser escoltats, els telèfons ja estaven intervinguts i un mosso, en directe, prenia nota de tot.
El 2 de desembre, després de les primeres informacions periodístiques que qüestionaven la veracitat del relat dels pares, els Mossos van començar a rebre les primeres denúncies de veïns
COPARTÍCIP DE L’ENGANY
INVESTIGATS
LES INDICACIONS DE BLANCO
d’Organyà temorosos davant la possibilitat d’haver estat estafats.
Van posar fil a l’agulla i davant la incapacitat i les excuses que el pare donava als investigadors sobre la documentació que havia d’acreditar la malaltia que patia la nena, van demanar la intervenció dels telèfons. El risc de fuga era patent. Com es va comprovar.
Blanco va explicar a la seva dona com havia de parlar per WhatsApp “perquè no ens puguin escoltar”, en al·lusió a la policia.
“Quan et truquin, digue’ls que en Fernando se n’ha anat a Madrid. Que ja no parla amb tu. Però que tot és mentida”, diu Blanco a Garau sobre el que ha de dir quan li preguntin per ell. En aquella mateixa conversa, el marit proposa a la dona d’anar-la a buscar. Ella s’espanta. “Però m’ho estàs dient tu... i a sobre m’ho dius per telèfon. Fernando?”. I el marit la calma assegurant a la dona que les indicacions de com quedaran les hi donarà per WhatsApp i fent trucades des de cabines i targetes comprades a l’estranger, de manera que els Mossos no puguin detectar els seus plans.
“Com quedaré amb tu, ningú no ho descobrirà. No et preocupis”, diu per tranquil·litzar-la.
Els últims minuts d’aquesta xerrada els dediquen a dir-se mútuament que s’estimen, i mentre Blanco plora al telèfon, Garau li demana que sisplau s’animi.
Dues hores després, ell torna a trucar a la seva dona, i utilitza el sistema que prèviament han pactat perquè ella sàpiga que és ell. Una trucada perduda al telèfon de la casa després de la qual ella encenia el mòbil. Aquesta vegada Garau no pot evitar que la Nadia li prengui el mòbil i parli amb el seu pare. “Hola, amor meu, com està la meva nena? La meva princesa bonica i preciosa”. La nena li pregunta pel Pare Noel, vol saber si l’ha vist i li ha pogut dir el que ella vol que li porti. “No ho sé, estic buscant a veure si veig el Pare Noel per dir-li el que vol la meva nena. Si el veig l’hi dic. Escolta, que la meva cuca vol això, d’acord?”. Garau ha d’agafar el mòbil a la seva filla. “Ja n’hi ha prou, Nadia”, transcriu el mosso que se sent de fons. I la mare recupera el telèfon.
“Em fa molt mal l’estómac, no puc gairebé ni respirar”, li diu Blanco, que li explica que comença a fer fred i dorm al cotxe, en un país estranger, afegeix. La Nadia torna a arrabassar el telèfon a la seva mare. “Papa...”. I el pare li respon... “Què...?” allargant la lletra final. “Que t’estic trobant molt a faltar...”.