Mal temps

UN dels contes curts més fascinants d’Augusto Monterroso és aquell que diu així: “Explicar la història del dia en què la fi del món es va suspendre pel mal temps”. Que és una manera d’afirmar que hi ha coses que no haurien de passar mai, encara que la providència (o l’atzar per als descreguts) de vegades resol els embolics. Els meteoròlegs anuncien xàfecs per avui, fins al punt que el temporal podria alterar la normalitat del dia. No serà l’apocalipsi, però s’acosta una jornada intensa. Perquè citar a declarar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com a investigada amb l’acusació de desobeir el Tribunal Constitucional per no fer cas de les seves resolucions, convida a pensar que el dia resultarà mogut al carrer i tens al Palau de Justícia.

El TSJC ha deixat clar que el procés penal no s’inicia per cap debat d’idees ni, menys, per cap tipus d’expressió proferida per la querellada. A Forcadell se l’acusa de permetre el 27 de juliol passat que el ple del Parlament votés les conclusions de la comissió d’estudi de l’anomenat procés constituent català. La presidenta ho va fer malgrat que el Tribunal Constitucional havia advertit els membres de la Mesa que havien d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que impulsés el procés de desconnexió amb la resta d’Espanya. Estem, doncs, davant d’un debat jurídic per establir si de la seva actitud es desprèn que hi pot haver un delicte de desobediència quan només es van votar unes resolucions sense conseqüències administratives.

En el nou marc de relacions que intenta establir el Govern de l’Estat amb les autoritats catalanes, la querella de la Fiscalia no contribueix a una millora del clima polític. La imatge de la segona autoritat catalana declarant als tribunals incomoda no només els sobiranistes. I fa bona la frase d’Abraham Lincoln: “La més estricta justícia no crec que sigui sempre la millor política”.