Fèlix Riera

Hänsel i Gretel, la revista de la qual Riera és cofundador amb Llucià Homs, va presentar ahir Compendium I, un volum que recull les aportacions realitzades pel seu equip de col·laboradors per repensar Barcelona des de la cultura.

La revista cultural Hänsel i Gretel aviat farà un any que debat què fa Barcelona amb la seva cultura. I per celebrar-ho la plataforma de reflexió creada per Llucià Homs –galerista i exdirector de promoció de sectors culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona– i Fèlix Riera –editor i director de Catalunya Ràdio fins l’any passat– fa el salt del món digital on funciona habitualment al del paper amb Compendium I. Un resum d’articles, diàlegs i fotografies que gent del món de la cultura –d’Albert Serra i Àlex Ollé fins a José Enrique Ruiz-Domènec o Juli Capella– han deixat durant aquest any en aquest particular bosc cultural d’internet. Un compendi que ahir Homs i Riera van presentar a la llibreria barcelonina La Central a un públic entre el qual figuraven alguns dels que han deixat les seves pistes de futur en el llibre, com Pepe Ribas, Àlex Susanna i Llucia Ramis, i també polítics de la cultura com Joan Francesc Marco i Jaume Ciurana.

Homs va recordar que avui les ciutats són fronts de resistència davant les polítiques difuses i abstractes dels estats, com en la crisi dels refugiats, i és més que mai necessari posar-hi la mirada. Riera va assenyalar que “només es pot sostenir una identitat de ciutat si és pensada”. La ciutat té un enorme encant i s’ha de desencantar pensant-la, va assenyalar. I va remarcar que “la modernitat de Barcelona no és l’acceptació del seu èxit sinó com podem fugir-ne, superar-lo, tenir nova vitalitat”.

Amb Maragall, va subratllar, Barcelona va veure que havia d’obrir-se al mar per restablir l’ADN d’una “ciutat de comerciants, internacionalització, oberta al món, però això s’ha convertit en una paradoxa”. “La Barcelona que havia de conquerir la ciutat s’ha vist conquerida pel mar i no a l’inrevés. Aquella Barcelona vital, compromesa amb el fet cultural, amb capacitat de projectar-se al món a través de les seves propostes, s’ha vist desbordada perquè el mar ha construït la idea de ciutat que tenim. Ara la ciutat té dos reptes als seus laterals, el Besòs i el Llobregat, dos fronts de gran activitat humana i intel·lectual que seran claus en el futur per veure si Barcelona es pot desplegar com a ciutat que emeti, a més de turisme, valors de desenvolupament, innovació, cultura i indústries creatives”, va concloure Riera.