Els temes del dia

La declaració de la presidenta del Parlament Carme Forcadell davant el TSJC, i el robatori de les dades de més de mil milions de comptes de Yahoo.

Maria Eugènia Alegret, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i expresidenta de la institució, prendrà declaració avui com a investigada a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i una de les personalitats més estimades del corrent sobiranista, amb un ampli suport social avui a Catalunya.

Recordem que la Fiscalia va presentar una querella contra la presidenta per, presumptament, haver desobeït el mandat del Tribunal Constitucional (TC), que genèricament ordenava no adoptar cap decisió que avancés cap a la

desconnexió amb la resta d’Espanya. Forcadell al·lega que ella simplement va permetre que es debatessin al Parlament les conclusions d’una comissió d’estudi de l’anomenat “procés constituent”, postulat per la majoria parlamentària catalana. Segons la presidenta de la Cambra, no és cosa seva impedir que es discuteixin determinats assumptes en l’àmbit parlamentari, una altra cosa seria l’aprovació de mesures que poguessin anar contra l’ordenament jurídic vigent.

Al marge d’aquestes interpretacions jurídiques, cal atendre també el vessant polític de la qüestió, de gran complexitat. La majoria absoluta del Parlament català que va guanyar les eleccions ho va fer amb un programa descrit com de “desconnexió”, però no va rebre prou suport en vots per aplicar-lo si ens atenim a la lectura plebiscitària que aquells mateixos partits van voler donar a la convocatòria electoral. Igualment, han mantingut el seu full de ruta perquè consideren que tenen aquella majoria absoluta parlamentària. I, mentrestant, se succeeixen les impugnacions del Govern central, el TC i el TSJC a les seves actuacions.

Durant anys s’ha estat parlant d’un xoc de trens, però potser l’expressió precisa és “xoc de legitimitats”. Val a dir, certament, que la legalitat és la que és i vulnerar-la no és admissible en termes de civilització democràtica. Però també la voluntat popular és la que és i no és raonable tancar-li totes les sortides en nom d’una llei que s’ha presentat des del temps de l’Estatut com a immutable, sent com és, segons afirmen fins i tot diversos pares de la Constitució, discutible i interpretable. Certament, Forcadell havia d’acatar el mandat del Tribunal Constitucional. Però és inevitable plantejar-se si la presidenta d’una Cambra ha d’impedir un debat polític sobre la independència quan hi ha majoria per a això.

El TSJC ha argumentat que la presidenta del Parlament no està sent investigada per un delicte d’idees, tal com al·legava descàrrec seu la mateixa Carme Forcadell, sinó per presumpta desobediència al Constitucional. Però no sembla un camí políticament assenyat que l’única resposta que hagi rebut avui dia la voluntat política d’un amplíssim sector dels electors catalans i dels seus representants polítics sigui la imputació (amb el consegüent risc d’inhabilitació) de la segona autoritat política de Catalunya i d’altres dirigents, també pendents o amenaçats de judici. Al contrari: bloquejar amb arguments legalistes una reivindicació política àmplia serà causa segura d’agreujament de la desafecció i de deteriorament polític. Enfrontar la justícia amb la política perjudica les dues parts, i perjudica tots els espanyols.

¿No és evident que quan és tan flagrant la diferència entre una legalitat democràtica (la que emana de la Constitució) i una legitimitat democràtica (la que emana del vot dels ciutadans de Catalunya) la política hauria de saber obrir una porta de sortida?