La Vanguardia (Català-1ª edició)
Manuel Valls renega ara de la seva arma atòmica, el recurs al ‘decretàs’
Les primàries socialistes, amb nou candidats, se celebraran el 22 i el 29 de gener
L’ex-primer ministre francès té molt poques possibilitats de classificar-se davant la dreta
El missatge que el candidat a la presidència Manuel Valls, nascut a Barcelona fa 54 anys, llança aquests dies als francesos s’assembla molt al que va portar a la derrota l’expresident Nicolas Sarkozy. Com ell, Valls proclama: “He canviat”, “no sóc el mateix que quan estava en el càrrec”, “s’han acabat les paraules i els gestos durs”.
Sarkozy va deixar passar dos anys abans de vendre aquest missatge. Dos anys per deixar reposar els mals efectes que el seu mandat va deixar en gran part de la societat francesa. Valls ha deixat passar menys de dues setmanes: deu dies.
A Sarkozy molt pocs el van creure i va ser derrotat en les primàries de la dreta, que va seleccionar François Fillon com a candidat d’aquesta família política a la presidència de França en les eleccions que se celebraran al maig, però què passarà amb Valls?
De moment, és el favorit de les primàries socialistes, que se celebraran el 22 i el 29 de gener. El problema és que en aquestes primàries, a diferència de les celebrades per la dreta, no hi són tots, i, encara que Valls la guanyi contra els altres vuit candidats que es presenten, ara com ara els sondejos el situen al darrere de dos candidats més que també es diuen d’esquerra, Emmanuel Macron i Jean-Luc Mélenchon, però que no participen en les primàries socialistes perquè van per lliure. I per acabar d’espatllar-lo, cap dels aspirants esmentats no té ara per ara prou intencions de vot per no ser eliminat davant la dreta i la ultradreta en la primera volta de les eleccions presidencials (abril), que selecciona els dos finalistes més votats per a la segona i definitiva volta del mes de maig.
Sigui com sigui, encara estem en precampanya i els missatges que es llancen busquen, precisament, unir suports i entusiasmes. En aquest esforç, Manuel Valls va fer ahir una veritable audàcia. L’ex-primer ministre va proposar de suprimir la que ha estat arma atòmica de la seva gestió com a cap de govern: l’article 49.3 de la Constitució, que permet imposar lleis per decret, sense necessitat de passar pel vot de l’Assemblea Nacional. El recurs al decretàs via article 49.3 de la Constitució és un mitjà absolutament excepcional, que els governants francesos intenten utilitzar com menys millor per la lletja naturalesa autoritària. En dos anys de govern, Manuel Valls el va utilitzar en sis ocasions, un fet sense precedents en la V República, és a dir, des del 1958.
Gràcies al decretàs, Valls va poder imposar les reformes més impopulars, per a les quals ni tan sols tenia majoria garantida entre el grup de diputats socialistes de l’Assemblea Nacional: l’anomenada llei Macron i la reforma laboral, totes dues emanades de directives europees, amb menys Estat, més privatització, més flexibilitat i menys drets socials. Per tot això, la declaració d’ahir va ser notable.
“Conec perfectament els perversos efectes del 49.3 i m’he adonat que la seva utilització ha estat superada, és massa brutal (...) fora dels textos pressupostaris, proposaré purament i simplement suprimir el 49.3”, va dir. Per suprimir-lo, el candidat Valls proposa ara una “reforma constitucional”.
L’últim decret de Valls, firmat el mateix dia que va dimitir per ser candidat, va posar el Tribunal de Cassació, primer tribunal de la República, sota el control de la Inspecció General de Justícia, un aparell de l’Executiu. No queda gens clar l’abast que aquest decret tindrà, però als magistrats els fa pudor.
“Amb un simple decret el Govern remunta simbòlicament al Tribunal de Cassació a allò que aquest organisme tenia fa doscents anys”, assenyala una especialista en una tribuna publicada per Le Monde.
El Valls candidat podria proposar també l’anul·lació d’aquest decret. La pregunta és quina credibilitat susciten aquests sobtats canvis d’estil.