L’estrena de Galileu, més que una oportunitat comercial europea

Brussel·les va anunciar ahir l’estrena del sistema de navegació per satèl·lit Galileu. Ni en la joiosa declaració de la comissària d’Indústria, Elzbieta Bienkowska, ni als mitjans de comunicació de les dues nacions europees amb més pes, Alemanya i França, no es va fer sevir la paraula clau: militar. Innocència o ignorància?

Alguns informes feien referència a la dada que el sistema ahir estrenat, que estarà completat el 2018, “s’havia d’haver estrenat el 2008”, sense entrar en els motius del retard.

Fa 15 anys, en una vetllada privada a l’ambaixada espanyola a Moscou, la llavors vicepresidenta de la Comissió Europea i responsable del projecte Galileu, Loyola de Palacio, va explicar la ferotge resistència que el propòsit trobava de part dels Estats Units.

L’enèrgica De Palacio, que va morir prematurament el 2006, va explicar a aquest diari com es va assabentar de la carta que el tenebrós vicesecretari de Defensa dels Estats Units, Paul Wolfowitz, havia enviat als seus homes de confiança a la Unió Europea, entre ells el ministre de Defensa del Regne Unit i el primer ministre danès, Anders Fogh Rasmussen (posteriorment secretari general de l’OTAN), perquè impedissin que Galileu prosperés. De Palacio va descriure una veritable conjura contra la seva tasca, a càrrec de britànics i danesos, amb papers que es perdien al seu despatx i obstruccionismes de tot tipus.

Presentat com d’ús civil, Galileu és, entre altres coses, un pas fonamental cap a la “independència estratègica” cap a la qual apunten els documents de la “defensa europea”.

El sistema de posicionament global via satèl·lit (GPS) és el fonament de la guerra moderna i és (era) un monopoli dels Estats Units. Sense ell no hi ha aquestes bombes intel·ligents ni míssils

Presentat com d’ús civil, el sistema obre la porta a la independència estratègica militar

exactes que han estat repartint la bona nova occidental pel món, des de Iugoslàvia fins a l’Afganistan, passant per l’Iraq i Síria. Que la Unió Europea adquireixi aquest recurs és condició essencial per a l’autonomia respecte als Estats Units d’aquest exèrcit europeu intervencionista que Berlín i París diuen que volen posar en comú. La tensió que tal possibilitat causava, i causa, és la que explica el gruix dels vuit anys de retard de Galileu.

L’octubre del 2004, en una conferència celebrada a Londres, els Estats Units van amenaçar directament els europeus d’“emprendre accions reversibles (interceptar) i irreversibles (és a dir, destruir)” contra els satèl·lits europeus, en la hipòtesi que un “adversari” utilitzés el sistema Galileu “per atacar amb precisió les nostres forces”.

Mentre l’informe mediàtic esmentava ahir la utilitat de Galileu per localitzar la pizzeria o la gasolinera més pròxima, la SWP, un think tank oficial alemany, es felicita per la possibilitat futura d’“intervencions militars de la Unió Europea al marge dels interessos dels Estats Units”.