Xefs espies a Anatòlia

Que no són xefs de cuina, que són espies. El Govern turc, abonat a les teories de la conspiració, veu enemics fins i tot darrere uns fogons. Yigit Bulut, assessor del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, es dirigeix ben engominat i de vint-iun botó a l’audiència de la televisió progovernamental Ahaber: “L’altra nit vaig veure un programa per televisió. Dos amics, un d’anglès (sic) i un altre d’italià, van de poble en poble per descobrir les delícies d’Anatòlia. Coneixen així tots les regions, els llocs, les fàbriques... i van cuinant a cada lloc”.

Es refereix al recentment estrenat programa de la cadena NTV Delícies des d’Europa a Anatòlia, protagonitzat per l’holandès Wilco Van Herpen i l’italià Danilo Zanna. La idea és visitar vint llocs a Turquia que disposen de projectes finançats per la Unió Europea i presentar-los en clau d’humor posant un accent especial en el fet culinari.

Un simple programa d’entreteniment? No. “Sisplau, vagin amb compte: els programes de menjar, en alguns canals, els realitzen estrangers”, continua Bulut. El presentador, amb gest de complicitat, hi assenteix: “Sí, és cert”. Amb diverses frases, sense aportar dades confirmades, Bulut deixa caure que ell sap una cosa que els altres desconeixen.

“Tots aquests anglesos, alemanys, francesos, italians en programes de cuina que es passegen pels pobles d’Anatòlia o de Tràcia... quin significat tenen?”, prossegueix Bulut. Hi ha un silenci. “En realitat, estan construint una base de dades”, rebla l’assessor presidencial, que utilitza la paraula anglesa database. “Ningú no ha de pensar que estic exagerant o inventant teories de la conspiració”, assevera davant el rostre ara una mica més escèptic del presentador.

“I la nostra gent és simple. A aquests amics els obren totes les portes, els expliquen tots els secrets. Els ho ensenyen tot: on es troben les unitats militars, el radar, les municions, les armes. Com entrar al poble i com sortir-ne... la gent no pot ser tan simple”.

Que Bulut no és tan simple ja ho va deixar clar fa diversos anys quan, amb una altra teoria nebulosa, va ocupar un lloc preferent al medaller de l’esport nacional que és la teoria de la conspiració. Va ser arran de les protestes de l’estiu del 2013 –l’anomenat moviment Gezi, pel parc d’Istanbul les obres del qual van provocar nombroses manifestacions–, quan Bulut va destacar advertint del perill mortal que corria Erdogan.

“Un atemptat no només pot ser físic”, va assegurar llavors al mateix canal Ahaber, el periodista esdevingut assessor. “Estic segur que en diversos centres del món hi ha feines incessants per desenvolupar la telecinesi per assassinar Recep Tayyip Erdogan”, va afegir Yigit Bulut accentuant la paraula

incessants.

Amb episodis així, sovint l’actualitat a Turquia brinda prou titulars per dubtar de si realment el surrealisme va morir com a moviment artístic.

De vegades, com en el cas dels germans Altan, no se sap si és millor prendre-s’ho de broma. O amoïnar-se seriosament. Tots dos –el cèlebre novel·lista Ahmet Altan i el catedràtic d’Economia i marxistaliberal Mehmet Altan– ja fa uns quants mesos que són a la presó i estan incomunicats per haver “transmès missatges subliminars” durant una tertúlia de televisió la vigília del fallit cop d’Estat del 15 de juliol passat. Estan acusats d’haver intentat “enderrocar el Govern”.

I el fenomen no és nou. Ja fa tres anys, com a resposta a les protestes del parc Gezi, l’Executiu liderat per Erdogan i els seus mitjans afins en van culpar com a responsables el “lobby de l’interès” i “el lobby dels mitjans”. També el “lobby del porno”, amb referència a usuaris d’internet partidaris del seu lliure ús. I fins i tot el... “lobby del robot”!

Un assessor d’Erdogan assegura que els dos cuiners són en realitat agents estrangers